L'aposta per l'art nou Itineraris de l'avantguarda a Catalunya a través del fons Rafael i María Teresa Santos Torroella Exposició temporal

Gràcies a la neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial, Barcelona es convertirà, durant els anys del conflicte, en un nucli important d'acollida d'artistes d'avantguarda europeus que, fugint de la contesa, s'instal·len a la capital catalana i actuen de dinamitzadors de l'ambient cultural de la ciutat. Entre ells, Albert Gleizes, Serge Charchoune, Helena Grünhof, Francis Picabia, Sonia i Robert Delaunay, Marie Laurencin, Mela Muter, Olga Sacharoff, Otho Lloyd i Arthur Cravan.

Aquesta situació excepcional serà aprofitada pel marxant Josep Dalmau (1867-1937), que organitzarà a la seva galeria (1911-1930) una sèrie d'exhibicions pioneres a Espanya i a Europa d'art d'avantguarda: l'Exposició d'Art Cubista (1912), l'Exposició d'Art Francès d'Avantguarda (1920), l'Exposició d'Art Modern Nacional i Estranger (1929) i les mostres d'Albert Gleizes (1916), Serge Charchoune (1917), Joaquín Torres García (1917), Joan Miró (1918), Rafael Barradas (1920), Francis Picabia (1922) i Salvador Dalí (1925), entre d'altres. A més, Dalmau donarà cabuda a la seva sala a les innovadores revistes 391 (1917), del dadaista Francis Picabia, i Troços (1917-1918), del poeta Josep Maria Junoy.

Pels mateixos anys, tindran lloc a Barcelona altres esdeveniments significatius que situaran la ciutat al capdavant de l'avantguarda europea, com ara l'exhibició dels salons parisencs interromputs per la guerra o l'arribada dels famosos ballets russos de Diàghilev, tots dos el 1917, cosa que motivarà, alhora, el retorn de Pablo Picasso a la capital catalana amb motiu de l'estrena al Liceu del ballet Parade, amb vestuari i escenaris dissenyats per l'artista.