Voz de Gerona, la

1965 - 1978.

El 22 de gener de 1965 s'inaugurà oficialment l'emissora La Voz de Gerona a l'edifici dels sindicats de la Gran Via de Jaume I, durant la visita oficial de Pedro Lamata Megías, Secretari General de Sindicats, i José María Gutiérrez del Castillo, Cap Nacional de la l'Obra Sindical "Educación y Descanso". La nova emissora de ràdio depenia del Sindicat Vertical i la "Secretaría General del Movimiento", i formava part de la Cadena d'Emissores Sindicals (CES), una xarxa d'emissores de titularitat pública repartides per tota la geografia espanyola. A l'emissora gironina li corresponia el número 14.

Tot i que la inauguració oficial va ser el gener de 1965, l'emissora ja portava funcionant uns mesos, des del novembre de 1964. La programació era principalment musical, però també comptava amb flaixos informatius i programes culturals i religiosos. Entre aquests últims destacava "El Banco de Dios" un programa realitzat pel novel·lista Eleuterio Paniagua, que també era el director de l'emissora.

Un dels aspectes més característics de l'emissora era la seva contribució al món del treball, ja que comptava amb la col·laboració d'advocats, graduats socials o economistes, entre altres, amb l'objectiu d'assessorar als directius i treballadors de les empreses.

Les emissions de ràdio es rebien pràcticament en tota la província, des de la Jonquera a Blanes i des de Sant Feliu de Guíxols a Ripoll, i també en algunes localitats osonenques com ara Torelló. El seu centre emissor es trobava al Puig d'en Roca, davant de la Llar Infantil. El mes de gener de 1966, aprofitant la visita del ministre i Delegat Nacional de Sindicats, José Solís Ruiz, es va inaugurar l'estació de freqüència modulada.

Un dels presentadors estrella de la cadena era Jaume Teixidor i Cuyàs que, a més dels programes musicals de discos dedicats i d'entrevistes, presentava el Radio Festival, un espai que servia per a la promoció de joves conjunts i cantants, principalment de la província, tot i que també hi actuaven com a convidats artistes de moda procedents d'altres contrades. En la presentació del programa també hi col·laborava Mary Gisbert, que combinava la seva faceta de locutora amb la de cantant, amb el nom artístic de Mònica. El programa es feia en directe cada diumenge al matí, sota la direcció musical de Josep Maria Sabench, a la sala d'actes de l'emissora i en ocasions especials al Teatre Municipal de Girona. Va gaudir de molta popularitat i es va allargar fins al mes de febrer de 1971.

Entre els professionals que van passar per la ràdio, hem de destacar la figura de Miquel Diumé, un dels noms propis de la radiodifusió a Girona. Es va incorporar a la cadena l'any 1966, primer com a tècnic i poc després com a locutor. Anys després en seria el director, quan La Voz de Gerona ja s'havia integrat a Radiocadena Española, i també durant l'etapa en què aquesta va passar a formar part de Radio Nacional de España. Va estar vinculat a la ràdio durant més de quaranta anys i es va convertir en un referent del periodisme radiofònic a la ciutat fins a la seva jubilació l'any 2006. La sala de premsa de l'Ajuntament de Girona du el seu nom des de l'any 2012.

L'any 1981 La Voz de Gerona s'integrà a Radiocadena Española (RCE) que formava part de l'ens públic de RTVE. Radiocadena fusionà les emissores de ràdio de l'antiga Cadena d'Emissores Sindicals, com ja ho havia fet abans amb la Red de Emisoras del Movimiento (REM) i la Cadena Azul de Radiodifusión (CAR). Finalment, l'any 1989, totes les emissores de Radiocadena van passar a formar part de Radio Nacional de España.

Vegeu també:
Radiocadena (Girona)

---

Accedir a la descripció ISAD(G)

---