Cartes clandestines d'un condemnat a mort

dijous 28 de maig de 2026

Nova activitat de memòria que convida a escoltar i compartir relats i experiències que ajudin a restituir la dignitat de les persones represaliades i a reforçar els valors de veritat, justícia i reparació.

La setmana passada l'arqueòleg forense gironí René Pacheco parlava de com s'obre una fossa comuna, convidat per l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera. Pacheco treballa des del 2008 en la recerca, exhumació de fosses de la Guerra Civil espanyola i de la dictadura per tot el territori, així com en la identificació de les persones desaparegudes durant el franquisme. Actualment, treballa en l'exhumació de dues-centes restes òssies reclamades a la Vall de Cuelgamuros (abans Valle de los Caídos).

Les fosses de la Guerra Civil i la repressió franquista són el tema central de les VIII Jornades de Memòria Històrica Local. Fosses: Memòria, Justícia i Reparació del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. I precisament per això, i en el marc del cicle d'activitats 'Memòria d'una guerra a Girona' del Museu d'Història de Girona, aquest dissabte 30 de maig s'ha programat una nova sessió de l'itinerari [Cartes clandestines d'un condemnat a mort] amb Josep Casadellà Turon.

Aquest és un recorregut basat en els 35 escrits que el seu avi, Josep Turon Mir, durant els seus 291 dies de captiveri a la 'nevera' de la presó de Girona, del 25 de febrer al 14 de novembre de 1940, va fer arribar al seu amic Josep Alsina, que també hi estava pres. Tot i que, tant un com l'altre eren conscients que es jugaven la pell si s'interceptaven els seus missatges, aquests valuosos escrits narren el dia a dia de la vida en captiveri i la convivència amb els companys de cel·la.

Probablement les famílies dels afusellats no van poder conèixer mai aquestes vivències degut a la censura de la correspondència oficial. Es tracta d'un testimoni colpidor dels consells de guerra i de la duresa de l'empresonament, estant condemnat a mort esperant l'execució de la sentència.

L'activitat posa de manifest com, a partir de l'entrada de l'exèrcit franquista, es va posar en marxa un enorme aparell de repressió a través de depuracions, tribunals de responsabilitats polítiques, confiscacions i consells de guerra sumaríssims. Aquest va ser el cas, entre molts altres, de Josep Turon Mir, líder local del sindicat agrícola Unió de Rabassaires l'any 1934 i alcalde de Santa Coloma de Farners del 9 de setembre al 21 d'octubre de 1937, que va ser jutjat per un Tribunal Militar en Consell Sumaríssim d'Urgència, amb la petició fiscal de pena de mort.