dimarts 22 d'abril de 2025
Mostra una petita selecció d'obres del fons municipal
Amb motiu de la Diada de Sant Jordi i la celebració del dia del llibre, el Museu d’Història de Girona exposa a l’espai de recepció unes peces del fons municipal que evidencien la importància de tres tipologies d’objectes en diferents àmbits (religiós, premsa, lectura) i en diferents moments històrics de la vida de les dones.
Es mostren Els Goigs de Sant Jordi de 1922, una composició poètica que lloa les virtuts, la vida i els miracles del sant, que són cantades per alguns devots i per moltes devotes. També hi ha El Journal des demoiselles de 1843, aquest va ser un diari de París dirigit al públic jove i femení de la burgesia francesa per educar-les amb els principis morals i cristians de l’època. I presidint l'espai, s'exhibeix, el quadre de Joan Serra, Dues dones llegint, que transmet com l’educació i el plaer de la lectura, ajuden a trencar cadenes i a construir un espai propi.
Goigs de Sant Jordi, patró de Catalunya, 1922
Lletra d’Artur Masriera i música de Joan Salvat
Publicació de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Barcelona.
Gravat
MHG 03419
Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular i religiós, que lloa les virtuts, vida i miracles d’una advocació. Solen anar acompanyats d’una partitura que conté la melodia musical amb la qual s’han de cantar els goigs.
Journal des demoiselles, 1843
Paris: Au bureau du journal, 1833-1922
Imprès
El Journal des demoiselles va ser un diari fundat per Jeanne-Justine Fouqueau de Pussy, publicat entre 1833 i 1922 a París. Estava dirigit a un públic jove i femení de la burgesia francesa amb continguts de moda, economia domèstica, consells i cròniques, que volien educar a les joves amb principis morals i cristians de l’època. Aquest exemplar inclou un patró per a bordats florals.
JOAN SERRA MELGOSA (Lleida, 1899 – Barcelona, 1970)
Dues dones llegint, sense data
Oli sobre fusta
MHG 14654
Col·lecció Rafael i María Teresa Santos Torroella. Ajuntament de Girona
Joan Serra va ser un pintor català que es va formar a la Llotja de Barcelona amb el mestre Labarta. Allà va conèixer els membres del grup Evolucionistes (1917-1923), Joan Cortès, Alfred Sisquella, Francesc Elias, entre d’altres, amb qui va exposar sovint. Marcats pels principis estètics del Noucentisme, varen rebutjar l’ortodòxia programàtica i classicista d’aquesta corrent i varen promoure una nova ala realista del Noucentisme. Els unia una gran admiració per Cézanne i el gust per les tonalitats terroses, tal com podem veure en aquesta obra.
El pintor, amb el seu traç gruixut, la paleta intensa i la pinzellada solta, va exposar periòdicament a la Sala Parés. Tret dels viatges que va fer a Madrid i a París, va desenvolupar la seva tasca pictòrica a Barcelona.