dijous 6 de febrer de 2025
Per a recordar-lo en aquest quart aniversari del seu traspàs, el Museu d’Història de Girona ha disposat, a l’àmbit de recepció, una petita mostra d’algunes de les seves obres. La podreu visitar fins a inicis del mes de març.
El 4 de febrer es van complir quatre anys de la mort de Joan Casanovas Romaguera, artista, dissenyador i activista cultural, fill d’ Arenys de Mar, establert a Girona el 1964. A la ciutat va formar la seva família amb Albina Varés i de Batlle, mare de les seves dues filles, Ariadna i Elisenda.
Juntament amb Isidre Vicens, Enric Marquès, Maria Crehuet, Bep Marquès, Lluís Carreras, Enric Ansesa i Jaume Faixò, va ser un dels impulsors de l’ADAG (Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona), un dels grans revulsius culturals de la ciutat. D’aquells temps de lluita i d’esperança per canviar el món, ell recordava: “No teníem temps. Era l’any 1976, i tot estava per fer.”
Més endavant, instal·lat a Ordis amb la seva companya Maria Crehuet, es va dedicar extensament a l’art. Poc després, van començar els seus trenta anys com a dissenyador gràfic a l’Ajuntament de Girona, que van generar, en paraules d’Anna Capella, línies editorials irrepetibles, museografies perdurables, logotips encara vigents i eslògans estrella com el de Girona m’enamora.
Ell fou qui va dissenyar el Museu d’Història de Girona, i un dels principals actors del canvi d’imatge de la ciutat. Va ser també un dels artífex de la redescoberta del Call jueu, amb el disseny del Museu d’Història dels Jueus i de l’Institut d’Estudis Nahmànides.
La seva darrera exposició, Flâneur, organitzada pels Amics del Museu d’Art de Girona el 2020, era, tornant al text d’Anna Capella, un intens recorregut per tot allò que hi ha entre l’observar i el fer. Un treball fet sempre amb un bon domini del color, amb una mirada sorneguera, divertida i enginyosa, de certeses tossudes i persistents. I així va dibuixar i projectar una Girona molt seva, que des de llavors, ja és la de mes d’una generació.
El Museu d’Història de Girona conserva, des de fa uns mesos, prop de 60 obres d’en Joan Casanovas, que han estat cedides per les seves filles, l’Ariadna i l’Elisenda. Aquestes obres fan companyia a d’altres objectes que ja havien entrat a la col·lecció del museu fa un cert temps, també de la ma de les seves filles, com el retrat de Carles Rahola que es pot veure a l’espai del despatx de l’intel·lectual gironí o una cabina de telèfon dels anys 60 del s. XX que serveix per il·lustrar com eren les comunicacions a la Girona del segle passat.
Fer memòria d’en Joan Casanovas és evocar la ciutat de colors plasmada en aquells verd, groc i vermell intensos que dibuixen la Girona que enamora, al temps que projecten l’esplendor medieval de la ciutat, fent una picada d’ullet als tres Llibres de Privilegis que es conserven a l’arxiu municipal.
[Nota de Premsa]