Renovació de la senyalització de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica a Girona

dimecres 5 de febrer de 2025

L'actuació duta a terme per l’Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic, amb la coordinació del Museu d'Història de Girona, ha consistit en la remodelació dels elements gràfics dels indrets de memòria de la ciutat, ubicats al Cementiri Vell, al refugi antiaeri del Jardí de la Infància i a l'antiga presó del Seminari.

El dia 30 de setembre de 2024, en aplicació de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, es van retirar diferents símbols franquistes que encara es conservaven al Cementiri Vell de Girona. Eren cinc plaques i una creu que tenien inscripcions d’enaltiment de la dictadura. Un cop feta l’acció de retirada dels elements, aquests es van dipositar als magatzems del Museu d’Història de Girona.

El Museu és el responsable de conservar els objectes relacionats amb la Memòria i Història de la ciutat i de promoure aquest coneixement del passat recent a través de diversos relats museístics, dins del propi Museu o a l’exterior, en els carrers i espais urbans de Girona.

Avui, 5 de febrer de 2025, en coincidència amb la commemoració dels 86 anys de l’entrada de les tropes feixistes a Girona (produïda el 4 de febrer de 1939), s’han instal·lat i actualitzat senyalitzacions de Memòria Democràtica al cementiri de la ciutat.

Recordant que, a causa de l’entrada de les tropes, i com a conseqüència de la repressió franquista, el cementiri de Girona fou el lloc on la dictadura, entre 1939 i 1945, va afusellar 510 persones.

Tanmateix, la ciutat també havia sigut escenari de la violència revolucionària a la rereguarda republicana durant els primers mesos de la Guerra Civil, l’any 1936. Per aquest motiu, avui, a l’indret on hi havia els símbols feixistes, s’hi ha instal·lat una senyalització commemorativa i explicativa que recorda els assassinats a la rereguarda comesos en el context de la violència revolucionària dels primers mesos de la Guerra Civil.

Acabada la guerra, l’any 1939, en el que era el mur sud del cementiri (avui desaparegut) s’hi van produir els afusellaments fruit de l’aplicació de les sentències il·legals dels sumaríssims franquistes. Allà van ser assassinades 510 persones. Les execucions sempre solien ser en grup, principalment al 1939, any en què foren habituals els afusellaments massius en grups de 20, 30 o 40 persones, amb dades tan colpidores com les del 28 de juliol de 1939: 69 persones afusellades en un sol dia. Només una persona fou assassinada en solitari: fou el 15 de març del 39, i la víctima va ser Carles Rahola i Llorens, periodista, editor i escriptor, defensor dels drets humans i pacifista.

Els cossos de les persones executades no es varen retornar a les famílies, sinó que se soterraren a la fossa comuna del cementiri. El nombre elevat de les execucions forçà que, a mitjan de juny de 1939, la Comissió Gestora Municipal hagués d’aprovar urgentment l'ampliació de la fossa comuna mitjançant l’expropiació dels terrenys adjacents. Posteriorment, l’ampliació del cementiri comportà de manera volguda l’oblit del mur de les execucions.

A la fossa comuna en què foren sepultats els republicans passats per les armes no constava cap senyal ni retolació que permetés la identificació de les persones. No fou fins molts anys més tard que algunes famílies s'atreviren a posar algun minúscul rètol únicament amb el nom de la persona.

El primer Ajuntament de la represa democràtica va fer reordenar l'espai l’any 1981. L’any 2010 l'Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic, en base a la recerca feta per l’Arxiu Municipal, van dur a terme la dignificació de la fossa comuna com a espai de memòria, amb la instal·lació d’un mur en homenatge a les persones assassinades, amb el nom de cadascuna, la data d'execució i el darrer lloc de residència, ara renovat amb aquesta actuació.

També com a conseqüència de la violència feixista arreu d’Europa, durant els anys de la Segona Guerra Mundial, més de 250 persones de la demarcació de Girona van patir la deportació als camps nazis. Algunes d’aquestes persones també tenen indrets de record a la ciutat: les plaques Stolperstein, instal·lades el 2018 prop del Refugi Antiaeri del jardí de la Infància, gràcies a la col·laboració del Memorial Democràtic amb el Museu d’Història i l’Ajuntament, i un espai al cementiri erigit l’any 1980, just a l’altre costat del mur que recorda les víctimes del franquisme.

El 5 de febrer del 2025, amb l’impuls de l’Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic i amb la coordinació del Museu d’Història, aquests indrets del cementiri de Girona han estat posats en valor amb l’impuls de noves senyalitzacions i la renovació de senyalitzacions ja existents.

Paral·lelament, l’Arxiu Municipal de Girona, que ha contribuït extensament i des del mateix inici a la documentació i verificació de les dades històriques, ha preparat un recurs web amb tota la informació relativa als assassinats fruit de la violència feixista, que fa referència, també, a les morts produïdes per la violència revolucionària de 1936. El recurs permetrà obtenir informació contrastada, rigorosa i científica, i difondre el coneixement dels episodis i dels fets importants i necessaris per mantenir i dignificar la Memòria Democràtica de la ciutat.


[Nota de Premsa]