Lepret vaga entre nosaltres com una ànima en pena, transgredint l'statu quo del nostre poble.

Recorre, compungit i amagat, els carrers estrets, les escales i les humitats del Barri Vell. Una maledicció l'ha transformat en pedra.

Alguns pocs l'han vist convulsionar i sacsejar-se amb fúria en sentir el cascavelleig de les campanes de la Catedral. Comptades persones n'han pogut donar testimoni.

«Lepret és bo», dirien.

Edu Sívori Alt, poeta argentí resident a Girona des de fa més de vint-i-cinc anys, ha creat Lepret: una nova llegenda per a la ciutat catalana que ha captivat els cors dels seus millors escriptors i artistes.

Lepret és l'altre, l'altra. Tots i totes som Lepret.

A les taques d'humitat de les pedres de la Girona medieval habitava -i alguns dies encara hi habita- un monjo i poeta anomenat Lepret. Geperut, borni, de llarga cabellera deteriorada, amb la pell escamada com la d'un peix o la d'un leprós i de molt probable origen francès.

Els testimonis de l'actualitat asseguren que tal criatura antinatural s'oculta sota els hàbits d'un monjo que sol recórrer, durant les nits, el Barri Vell de la ciutat.

La llegenda no és ni més ni menys que la llibertat de consciència que determina la construcció de la veritable justícia social.

Horaris especials d'obertura:
de 16 a 19 h

Entrada lliure

Creador de la llegenda: Edu Sívori Alt. Curador de la mostra: Oriol Tuca Vancells. Obra pictòrica i dibuix: autoria diversa. Gestió cultural: Editorial El Veïnat / Pavelló núm. 6. Hi col·laboren: Museu d'Història de Girona, Ajuntament de Girona. Entrada lliure