Aquesta secció presenta a manera de glossari definicions de conceptes que es veuen al llarg de l'exposició. També vol visibilitzar l'àmplia diversitat d'orientacions sexuals i identitats de gènere que es coneixen avui dia. Perquè allò que no té nom no existeix.
A mesura que es visibilitza l'existència de gèneres fora del binarisme, el llenguatge es queda curt a l'hora de reflectir la pluralitat d'identitats i orientacions possibles i per aquest motiu és d'esperar que amb el temps es creïn noves etiquetes i matisos. Al cap i a la fi el llenguatge és la forma com podem posar nom a les nostres vivències i trobar altres persones afins.
L'orientació sexual defineix cap a quins gèneres se sent atreta una persona.
La identitat de gènere es defineix com la identificació de cada persona amb el gènere que sent, reconeix i anomena com a propi, independentment de quin sigui el seu gènere assignat en néixer.
L'expressió de gènere és la forma com una persona expressa la seva identitat de gènere a través d'elements com la roba, el cabell, el maquillatge o el llenguatge corporal. No sempre coincideix amb la identitat de gènere. Típicament es parla d'expressions masculines, femenines i neutres.
Les persones heterosexuals són aquelles que se senten atretes exclusivament per persones de l'altre gènere (des d'una perspectiva binària): homes per dones, i dones per homes. En contraposició, les persones homosexuals són aquelles que se senten atretes exclusivament pel propi gènere.
A continuació coneixerem amb més detall les múltiples orientacions i identitats de gènere que hi ha més enllà d'aquestes definicions bàsiques.
Les lesbianes són dones homosexuals, és a dir, que se senten atretes exclusivament per altres dones, ja siguin cis o trans. Avui dia el terme també pot incloure en alguns casos l'atracció cap a persones no binàries, algunes de les quals al seu torn també s'identifiquen com a lesbianes.
Les lesbianes butch són aquelles que tenen una expressió de gènere considerada masculina. Les lesbianes femme tenen una presentació de gènere considerada femenina, però que no busca l'atracció dels homes.
En els últims anys s'ha popularitzat l'ús de la paraula sàfica per definir dones que senten atracció cap a altres dones o també com a adjectiu per definir les relacions entre dones. Aquest terme s'utilitza com a paraigües que inclou tant lesbianes com dones bisexuals i, en alguns casos, persones no binàries.
Tot i que tècnicament la paraula gai significa "persona homosexual", habitualment s'associa concretament als homes homosexuals, ja siguin cis o trans. Algunes persones no binàries també utilitzen la paraula gai per definir la seva orientació sexual.
De vegades gai també pot significar que una persona no és heterosexual, però és una definició controvertida ja que pot invisibilitzar les persones bisexuals.
Bisexual, sovint abreviat com a "bi", és una orientació sexual cap a múltiples gèneres. Tot i que el prefix bi- pot significar "dos" o "ambdós", aquesta orientació no es limita al gènere binari sinó que també inclou les persones no binàries.
Per a algunes persones bisexuals el gènere és un factor important en la seva atracció, i poden sentir més atracció cap a un gènere que cap a d'altres, però per a d'altres, no, i senten la mateixa atracció cap a tots els gèneres.
Trans* és una abreviació de la paraula transgènere (formada per "trans-", "a l'altra banda", i "gènere") i fa referència a les persones que tenen una identitat de gènere que no coincideix amb l'assignada en néixer. Històricament un altre terme utilitzat ha estat transsexual, però aquesta paraula actualment està en desús. Hi ha dones trans, homes trans, i també altres identitats que no encaixen dins del binarisme de gènere home-dona, com les persones no binàries. En contraposició, una persona cis o cisgènere és aquella per a la qual la seva identitat de gènere coincideix amb el seu gènere assignat en néixer.
La disfòria de gènere és un terme mèdic que descriu un fort rebuig al gènere assignat i els trets que l'identifiquen, però no totes les persones trans la senten. D'altra banda, algunes persones tenen eufòria de gènere, que és una forta alegria en percebre's com el seu veritable gènere.
Intersexual o intersex és un terme paraigües que engloba diferents corporalitats en les quals una persona neix amb variacions de les característiques sexuals que difereixen de les nocions binàries de cos "masculí" o "femení". Aquestes variacions poden ser pel que fa a nivells hormonals, patrons cromosòmics, òrgans reproductors externs i interns o característiques sexuals secundàries.
D'altra banda, les persones endosex són aquelles que s'ajusten a la normativa genital dimòrfica, és a dir, a la classificació de dues formes biològiques sobre la base de la reproducció. Dit d'una altra manera, són les persones que no són intersexuals.
Les persones intersex han estat sovint forçades i coaccionades a fer-se cirurgies correctives o seguir un tractament hormonal per encaixar en la visió binarista de sexe i gènere, de vegades sent encara infants i sense donar consentiment.
La paraula queer, de vegades escrita com a "cuir" en català, prové de l'anglès i s'utilitzava com a un insult per definir aquelles persones que se sortien de la norma. Algunes persones LGBTIQA+, però, van reapropiar-se del terme per expressar i reivindicar la seva identitat. Tot i que avui dia sovint s'utilitza com a sinònim de LGBTIQA+ ("les persones queer"), sobretot l'utilitzen les persones que no tenen paraules concretes per definir la seva orientació sexual i/o de gènere, o que necessiten un terme més senzill en determinats contextos. D'aquí que a l'acrònim aparegui la Q com a paraigües per a englobar tot allò que no té una paraula pròpia o que és complex de definir.
Cal dir que no totes les persones LGBTIQA+ es senten còmodes si són anomenades queer, ja sigui per les connotacions negatives originals o perquè consideren que invisibilitza la seva identitat, a què tant ha costat de posar nom i que tant ha costat de reivindicar.
Les persones asexuals no senten atracció sexual cap a altres persones. És una orientació sexual, no una elecció com el celibat. De vegades s'utilitza l'abreviatura ace ("as" en anglès) com a sinònim. Algunes persones asexuals tenen relacions sexuals per múltiples raons independentment de la seva atracció. En contraposició, les persones que senten atracció sexual s'anomenen al·losexuals.
Sovint es parla d'espectre asexual per englobar múltiples orientacions i matisos, com ara la demisexualitat (atracció sexual només quan es forma un fort vincle emocional) o la grissexualitat (atracció sexual que només es dona de forma molt puntual).
El model d'atracció dividida ("Split Attraction Model", SAM) estableix que per a algunes persones l'atracció sexual i romàntica són dues coses diferents. L'atracció romàntica es defineix com una resposta emocional que dona com a resultat el desig de tenir una relació romàntica amb la persona cap a la qual es sent atracció.
Les persones aromàntiques són aquelles que no senten atracció romàntica. És una identitat innata; és a dir, no és una elecció ni tampoc una forma de relacionar-se. Tot i així poden decidir formar parelles i altres vincles. En contraposició, les persones que senten atracció romàntica s'anomenen al·loromàntiques.
Es parla d'espectre aromàntic per englobar matisos com el demiromanticisme (atracció romàntica només quan es forma un fort vincle emocional) o el grisromanticisme (atracció romàntica que només es dona de forma molt puntual).
Les identitats no binàries són aquelles que es desmarquen del binarisme de gènere home-dona, o aquells gèneres que no són exclusivament masculins o femenins. Poden ser gèneres simultàniament masculins i femenins en diversos graus, fluids, fora del binarisme, múltiples gèneres alhora o de forma parcial, o cap gènere. Es tracta, doncs, d'un terme paraigües, ja que engloba moltes identitats de gènere diferents. Les persones no binàries també anomenen la seva identitat amb les sigles NB, que en català dona lloc a la paraula enebé.
Algunes persones no binàries es consideren a si mateixes trans, ja que la seva identitat de gènere no correspon amb el gènere assignat en néixer, i en alguns casos poden escollir fer teràpies hormonals o cirurgies. D'altres no se senten còmodes si són classificades com a trans, i algunes persones NB no volen classificar-se ni com a trans ni com a cis.
Reconèixer que hi ha més de dos gèneres ha portat a explorar altres formes d'anomenar les orientacions sexuals. Les identitats plurisexuals engloben aquelles atraccions cap a múltiples gèneres. Es poden entendre com a atracció cap al mateix gènere i d'altres, o cap a més d'un sense que sigui necessàriament el propi. En contraposició, les identitats monosexuals són aquelles que engloben les orientacions sexuals cap a un únic gènere: heterosexualitat i homosexualitat.
La bisexualitat forma part de les plurisexualitats. La pansexualitat és l'atracció cap a tots els gèneres sense que el gènere sigui un factor rellevant o hi hagi diferències d'intensitat segons el gènere, mentre que a l'omnisexualitat el gènere sí que és un factor rellevant. Finalment la paraula polisexual expressa l'atracció cap a múltiples gèneres però no necessàriament tots. Cal dir que sovint aquestes definicions són objecte de debat i controvèrsia, i el seu ús és molt subjectiu.
Ajuntament de Girona – Museu d'Història de Girona • Carrer de la Força, 27 - 17004 GIRONA • Tel. 972 222 229 • museuhistoria@ajgirona.cat