Les coses que foren Exposició temporal

L'altra és la més esquiva de tots els altres imaginables, la més suspecta també. És estrangera i per tant enigmàtica ?un misteri per desentranyar, una por per vèncer?, però la seva condició de dona hi afegeix una amenaça no sempre velada, aquella barreja d'atracció i repulsió que té a vegades la bellesa allà on fa mal perquè no l'esperes, aquella prevenció davant una feminitat pecaminosa i temptadora. L'origen incert forma part de la mitologia fascinant construïda al voltant de la gent gitana, aquesta ètnia que canviava de nom d'una frontera a l'altra i que no reconeixia més país que el cercle que formaven els cavalls al voltant de la tenda i la foguera. Emília Xargay i Montserrat Llonch pintaven les seves gitanes esquives, i no es pot descartar que les artistes gironines reconeguessin en les seves veïnes, les seves semblants, una anomalia propera a la seva, la de ser dones que pintaven, i que ho fessin amb visibilitat i endurança. Joan Orihuel, que va ser mestre de totes dues, no està, en canvi, per subtilitats. Retrata una gitana morta, que li interessa molt menys, de tota manera, que el teatret macabre dins el qual l'ha ajagut.

Llegiu-ne més Tornar

• 

Als anys quaranta del segle XX diferents artistes de Girona varen pintar retrats de dones gitanes, i els seus quadres avui formen part de la col·lecció del Museu d'Història. Però aquestes obres no recullen ni representen la realitat de la població gitana de Girona; tan sols mostren de quina manera la ciutat s'ha mirat, sempre, les altres.

Comentaris