Les coses que foren Exposició temporal

Recordava l'arquitecte i historiador italià Leonardo Benévolo a propòsit del naixement dels museus que a mitjan segle XVIII els objectes antics i col·leccionables van passar de ser un entreteniment privat, una afició de les elits nobles, a esdevenir un problema públic. Ho deia, és clar, perquè la democratització de la cultura en el marc del pensament il·lustrat va abastir la memòria col·lectiva, en endavant compartida i accessible, d'ingents quantitats d'objectes artístics que calia guardar i conservar, com ara escultures, pintures, draps, llibres o gravats. En paral·lel, la irrupció de l'arqueologia moderna com a disciplina científica vàlida per a la comprensió del passat a través de l'estudi dels vestigis materials, va atorgar als naixents museus la noble missió de ser guardians de les troballes, sovint envitrinades i seriades fins a l'extenuació, i d'esdevenir transmissors d'un relat degudament acomodat a cada entorn social. De resultes d'aquella dualitat estructural, va néixer el debat entre la necessitat de conservar i la d'exhibir, entre bellesa i saber científic, entre abundància i sobrietat, entre ruïna i runa. Avui en dia sabem que no necessàriament són conceptes antagònics.

Llegiu-ne més Tornar

• 
• 

El 2019 en un edifici de la plaça del Vi es va trobar aquest conjunt d'objectes, usats com a farciment d'una volta de construcció. Hi ha gibrells, bacins, escudelles, gerres, olles i rajoles, que segurament provenen d'una remesa defectuosa, raó per la qual mai no van tenir l'ús pel que havien estat fabricats. El 2014, al call, es van descobrir fragments de ceràmica que feien de filtre de l'aigua del micvé, el bany ritual jueu, del s. XV. Els objectes formen part de les col·leccions del Museu d'Història de Girona i del d'Història dels Jueus.

Comentaris