Aquest espai presenta la història de la il·lustració científica a través de les obres originals, les reproduccions impreses, els llibres històrics, els models didàctics i les biografies de les autores.
El recorregut s'inicia en el segle XVII amb algunes de les artistes més rellevants en les disciplines del dibuix, la pintura i el gravat. Moltes d'elles provenien de famílies d'artistes on varen aprendre les tècniques i es varen formar com a autores de natures mortes treballant al servei de reis i mecenes.
A partir del segle XVIII, els viatges a altres continents i la fascinació per les plantes exòtiques que s'hi descobrien van animar les il·lustradores botàniques a fer-se presents en les expedicions científiques. El seu caràcter aventurer s'unia així a l'interès per investigar i documentar la flora autòctona, així com per contextualitzar-la en el seu ecosistema natural.
Durant el segle XIX, la botànica - considerada una scientia amabilis - es va incorporar a l'educació femenina. Les educadores varen exercir un paper clau que va permetre a moltes dones especialitzar-se i destacar en un camp que fins llavors havia estat reservat als homes.
El naixement de la fotografia i l'ús del microscopi va suposar enfocaments diferents per la representació de la botànica, llenguatges en els que també varen ser pioneres i en els que varen destacar per la seva sensibilitat i constància.
Amb l'arribada del segle XX, les dones es varen incorporar plenament en equips de treballs i varen aconseguir la professionalització com a il·lustradores i botàniques. Varen ser contractades per documentar espècimens en jardins botànics i revistes científiques, i finalment van firmar les seves obres, sortint així, definitivament, de l'anonimat.