Elles il·lustren botànica Exposició temporal

Barbara Regina Dietzsch va néixer a Nuremberg en el si d'una família d'artistes d'on va adquirir i compartir coneixements. Va aprendre l'ofici del seu pare, Johann Israel, va ensenyar a pintar la seva germana petita, Margareta Dietzsch, i va col·laborar amb el seu germà, Johann Christoph. Com és habitual en aquesta època, de vegades resulta difícil l'atribució d'algunes obres a cada membre en particular de la família, especialment pel que fa a les dones de la família i, en aquest cas concret, a les dues germanes.

Per poder accedir als fòrums artístics públics, la majoria de dones de l'època havien de comptar amb la protecció d'un pare o d'un mecenes. Barbara va ser una de les artistes més ben considerades del seu temps, ja que «segons l'Oficina de Registre de Nuremberg, va ser contactada repetidament perquè s'unís a la cort bavaresa com a artista resident»; no obstant això, va preferir no fer-ho i va continuar treballant al taller de la família.

Barbara va destacar al segle XVIII per l'ús d'una tècnica original de pintura al guaix realçat amb goma aràbiga, que moltes vegades realitzava sobre una làmina de pa d'or amb suport de vitel·la, una mena de pergamí realitzat amb pell de vedella nonata o nounata.

Les germanes Dietzsch treballaven de manera idèntica, per la qual cosa resulta confús delimitar-ne l'autoria: presentaven els exemplars botànics sobre un fons negre i sovint els acompanyaven de papallones, cucs i altres insectes. Les seves pintures es troben entre l'art i la ciència, entre la natura morta i la il·lustració botànica de la història natural. Recolzades pel doctor Christoph Jakob Trew —un metge eminent amb què Linné intercanviava correspondència i idees—, no només van produir obres per a la decoració, sinó que també van contribuir amb il·lustracions destinades a la publicació. A més a més, el context cultural de Nuremberg en aquell moment les va afavorir: a causa de la llarga tradició d'impressors i gravadors amb què comptava, havia esdevingut un dels grans centres de l'edició alemanya. Per això, les obres d'aquestes il·lustradores es van copiar i reutilitzar com a referència de recerca per part de nombrosos artistes de l'època.