Empremtes colonials a Girona és una ruta històrica que convida a descobrir una cara molt poc coneguda de la ciutat: les connexions entre Girona i els processos colonials que van transformar el món entre els segles XVIII i XX.

A través de carrers, places, comerços, fàbriques, institucions i memòries culturals, el recorregut proposa preguntar-nos com van arribar a Girona productes com el cafè, el sucre, el cacau o el tabac; com els capitals procedents d'ultramar es van poder reinvertir en empreses i infraestructures locals, i de quina manera aquestes històries continuen presents -o absents- en l'espai urbà actual.

La ruta no ofereix una història tancada ni un inventari de monuments. Parteix de documents, premsa històrica, arxius, fotografies i recerca acadèmica per proposar una altra manera de llegir la ciutat.

Empremtes colonials a Girona és una invitació a caminar, observar i qüestionar allò que sovint passa desapercebut. Quines històries expliquen els noms dels carrers? D'on procedien determinats capitals? Què i qui hi havia darrere d'alguns productes quotidians? I quines veus han quedat fora dels relats habituals sobre la ciutat?

Un nou itinerari per descobrir les connexions entre la ciutat i el món colonial. A través de carrers, places, edificis, institucions i memòries locals, es mostra com les relacions amb els territoris d'ultramar, marcades pel colonialisme, van deixar petjada en la construcció econòmica, social i cultural de Girona. Una experiència per mirar la ciutat amb uns altres ulls, recuperar històries sovint absents del relat habitual i preguntar-nos com el passat colonial continua present en l'espai urbà.

A càrrec de: Semilla Migrante i Inty Bachué Buelvas Díaz. Organitzen: Ateneu Terres Gironines, Museu d'Història de Girona, Ajuntament de Girona. Amb el finançament de: Economia Social. Generalitat de Catalunya. Activitat convidada del projecte Palabreando: L'antiracisme. Eines d'acció en l'economia social, un recurs pensat per incorporar una perspectiva antiracista a les organitzacions de l'Economia Social i Solidària (ESS). En el marc de la celebració de les Jornades Europees de Patrimoni