L'Ajuntament de Girona crea l'Espai memorial Carles Rahola i Llorens al Cementiri Vell

dilluns 13 de juliol de 2026

La iniciativa s'emmarca en el 90è aniversari de l'inici de la Guerra Civil, de l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i en el compromís municipal amb la memòria democràtica. Les actuacions inclouen la renovació de la sepultura i la instal·lació d'una placa commemorativa. L'acte de commemoració tindrà lloc el divendres 17 de juliol, a les 12 h, al Cementiri Vell

L'Ajuntament de Girona ha creat l'Espai Memorial Carles Rahola i Llorens al Cementiri Vell, situat a la terrassa sud del Departament de Sant Salvador d'Horta, on reposen les seves restes. L'espai ha estat renovat i senyalitzat amb una placa commemorativa. Aquesta actuació forma part de les iniciatives municipals per preservar la memòria democràtica, coincidint amb el 90è aniversari de l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936.

Per donar a conèixer les actuacions, l'Ajuntament organitzarà un acte institucional el divendres 17 de juliol, a les 12 h, al Cementiri Vell de Girona. Hi participaran l'alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar; el catedràtic d'Història Contemporània Joaquim Nadal Farreras, i el doctor en Història i professor de la Universitat de Girona Lluís Costa Fernàndez.

Les intervencions han permès recuperar i dignificar la sepultura de Carles Rahola. En concret, s'ha substituït la làpida, s'han restituït els elements commemoratius del nínxol i s'hi ha instal·lat un banc que convida al recolliment i a la reflexió.

També s'ha col·locat una placa commemorativa, d'acord amb els criteris comuns de senyalització dels espais de memòria de Catalunya, que contextualitza la figura de Carles Rahola i el seu compromís amb la defensa de les llibertats democràtiques.

Una altra de les actuacions destacades ha estat la designació de la terrassa sud del Departament de Sant Salvador d'Horta com a Espai Memorial Carles Rahola i Llorens. Aquesta denominació reconeix el valor històric i simbòlic de l'indret i reforça la voluntat municipal de preservar la memòria de Carles Rahola i de difondre els valors democràtics.

Carles Rahola i Llorens, periodista, intel·lectual i activista republicà, fou afusellat el 15 de març de 1939 al cementiri de Girona després de ser condemnat en un consell de guerra sumaríssim. La seva execució el convertí en un dels principals símbols de la repressió franquista contra la llibertat de pensament i d'expressió a Catalunya.

Rahola va ser una de les 510 persones afusellades al mur sud del cementiri de Girona entre els anys 1939 i 1945 i enterrades a la fossa comuna del cementiri. Durant dècades, aquest espai no va disposar de cap element identificatiu que preservés la memòria de les persones que hi reposaven. El primer Ajuntament democràtic després de la dictadura franquista en va impulsar una primera ordenació l'any 1981. Posteriorment, el 10 de novembre de 2010, l'Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic en van culminar la dignificació amb la instal·lació de 510 plaques commemoratives, cadascuna amb el nom de la persona afusellada, la data de la seva execució i el seu darrer lloc de residència.