El Museu d'Història de Girona rep la donació de dues obres d'art i exemplars de la biblioteca personal del Dr. Jaume Sagrera Pijoan

dilluns 22 d'abril de 2024

Sagrera va ser catedràtic de llatí i de castellà a l'Institut de Girona i en va ser el bibliotecari durant més de 20 anys.

“El doctor Jaume Sagrera i Pijoan , que ocupà la càtedra de Llengua Llatina (a l’Institut de Girona) de 1885 fins a 1918 i que, pel seu singular capteniment professional i humà, es va fer mereixedor de l’estima de tots els que el tractaren i va gaudir d’un gran prestigi, reconegut no només a Girona ans també fora de la ciutat.” Dolors Condom inicia així el seu article “Jaume Sagrera i Pijoan” publicat en el llibre Miscel·lània I.B. Jaume Vicens Vives: cent cinquantè aniversari l’any 1995.

Jaume Sagrera i Pijoan (Esclanyà, Baix Empordà, 1846 – Girona, 23 de gener 1925) va estudiar paleografia a l’Escola Diplomàtica, va cursar la segona ensenyança, teologia, història eclesiàstica, oratòria sagrada i institucions bíbliques en el Seminari de Girona. Va continuar els seus estudis a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se en Filosofia i Lletres l’any 1872 i doctorant-se l’any següent. Va exercir de professor al Col·legi de Valdemí, i el 1878 a l’Escorial. L’any 1884 va guanyar per oposició la càtedra de llatí i de castellà de l’Institut de Figueres i per concurs la de les mateixes assignatures a l’Institut de Girona, on va exercir fins la jubilació. Va participar activament en la vida de l’Institut i va ser bibliotecari del centre durant més de 20 anys. Es va dedicar sobretot a les activitats culturals, religioses i benèfiques, de manera que fou un representant destacat en moltes institucions de Girona.
És autor d’obres de caràcter docent, diverses i molt reeditades: Tratado teórico-práctico razonado de las oraciones gramaticales castellanas (1886); Reglas para la descomposición del hipèrbaton latino (1889); Colección de temas graduados para el uso de los alumnos de las clases de latín (1913). De totes elles en destaca la titulada Fragmentos latinos coleccionados e ilustrados con noticias geográficas, históricas y mitológicas (Girona, 1889,) ja que Sagrera va afegir a l’antologia de prosistes i poetes clàssics uns quants textos, acompanyats de notes biogràfiques, d’autors gironins, des del canonge Dorca (s. XVIII) fins a Gou Solà, Ametller Marill i el bisbe Colomer.

David Sagrera i Serrano, en nom de la seva família, ha fet donació al Museu d’Història de Girona, ubicat precisament en l’edifici que va ser Institut, i en el qual Jaume Sagrera va exercir el seu mestratge, de dues obres d’art i alguns dels exemplars més destacats de la seva Biblioteca personal. Aquesta està formada per llibres de temàtiques diverses: gramàtica i llengua llatina, literatura clàssica, religió, història, art, entre d’altres. L’obra Retrat de Jaume Sagrera i Pijoan va ser realitzada pel pintor Lluís Medir.

Josep Pla en el seu Girona, llibre de records evoca la figura de Sagrera quan parla de l’Institut de Girona: “El catedràtic de Gramàtica i Llatí era en Jaume Sagrera, un gran vell d’aspecte bíblic, amb unes barbes blanques fluents, alt, una mica corbat, d’ulls grisos i mirada bondadosa sota unes celles abundants, que caminava amb un bastó. El senyor Sagrera era una eminència en el món catòlic de Girona, era de les Conferències i tenia cura de no sé quines obres de beneficència mig episcopals mig ciutadanes.”