Presentació a Girona del llibre 'Correspondència clandestina'

dimarts 28 de novembre de 2023

L’activitat, que tindrà lloc avui, a les 18h, a la sala Ermessenda del Museu d’Història de Girona, presenta l'edició de les cartes clandestines de Josep Turon escrites des de la presó l'any 1940. L'acte forma part del cicle de memòria històrica "Les veus silenciades víctimes de la repressió".

El llibre publica la correspondència clandestina que Josep Turon va adreçar al seu amic Josep Alsina, que també havia estat a la presó de Girona. Aquestes cartes són un testimoni del que suposava estar reclòs a la presó de Girona en espera de l'execució de la sentència i dels moments en què aquesta es va fer realitat en alguns casos. El mateix Turon explica que el Consell de Guerra que el va jutjar no havia pogut provar cap fet concret contra ell i que totes les acusacions eren per la seva ideologia esquerrana i per la seva pertinença al Comitè i a l'Ajuntament. Josep Alsina, conscient del valor històric d'aquesta correspondència, la va transcriure i avui apareix publicada amb l'edició de Josep Casadellà, net de Josep Turon.

La presentació anirà a cura del M. Hble. Sr. Quim Torra Pla (131 President de la Generalitat de Catalunya), autor del pròleg; Salomó Marquès Sureda (professor emèrit d'Història de l'Educació de la Universitat de Girona) i Josep Casadellà Turon, (net de l'autor i editor del llibre).

Josep Turon Mir va néixer a Santa Coloma de Farners l'any 1905 i des de la seva joventut es guanya la vida com a pagès i propietari d'una vaqueria. S'interessa per la millora de la producció agrària i ramadera, alhora que participa de forma activa en moviments associatius dels anys trenta. Els primers anys de la República esdevingué líder local de la Unió de Rabassaires i va ser elegit regidor l'any 1934 com a representant d'aquest sindicat. Durant els Fets d'Octubre d'aquell mateix any va donar suport al president Companys i a la Generalitat, i això li comportà empresonament temporal. Pel febrer de 1936 va tornar a l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners com a regidor. Va formar part del Comitè Revolucionari Antifeixista. Un cop dissolt el Comitè, l'octubre de 1936, va formar part del Consell Municipal com a regidor i esdevingué alcalde del 9 de setembre al 21 d'octubre de 1937. Pel maig de 1938 va ser mobilitzat i el van capturar com a presoner a Tarrés (Tarragona). Passà al camp de concentració d'Orduña i a la presó de Bilbao. El 31 de desembre de 1939 va ingressar a la presó provincial de Girona.

El dia 21 de febrer de 1940 va ser jutjat per un consell de guerra on se l'acusava d'haver exercit càrrecs polítics d'importància a l'inici de la Guerra Civil. Va ser condemnat a mort i durant 291 dies va viure empresonat sota la incertesa de l'execució de la pena. Finalment va ser indultat pel desembre de 1940 i enviat a la presó Model de Barcelona. Després el van destinar al camp de treballs forçats de Gardeny (Lleida). Va acabar sortint en llibertat l'11 de gener de 1944 i va tornar a Santa Coloma de Farners, on va fer de pagès i vaquer fins la seva mort, el 15 de setembre de 1974.

Aquesta presentació s'emmarca en la programació d'activitats de memòria històrica del Museu d'Història de Girona, dins el cicle "Les veus silenciades víctimes de la repressió" que ha comptat amb itineraris urbans, exposicions, visites guiades, espectacles teatrals i presentacions de llibres.


L'activitat és gratuïta