[Murs] Escultures de Manel Palahí Fàbregas Entre la història i l’art Exposició temporal

La caiguda del Mur de Berlín esdevingué el novembre de 1989.

L'estímul de fer una mostra per la seva commemoració fou l'entrega d'una colla de fragments per fer-ne art. Algú que l'any 1990 anà allí amb motiu del concert The Wall del grup Pink Floyd els recollí i els custodià a casa seva fins a obsequiar-me'n. Cinc de les escultures hi duen un d'aquests fragments incrustats, incorporats.

Aquell mur que semblava sempre més infranquejable s'esberlà. I el jovent s'hi enfilà i començà a esmicolar-lo, tèrmits per l'Ancien Régime. Posava el poble per sobre l'opressió suportada durant vint-i-vuit anys i era la fi d'un càstig històric, instant que feia canviar el món sencer esbatanant les portes a l'esperança. Aquell moment era com l'antítesi de les guerres mundials anteriors i un pas endavant. A més a més, després, amb el Tractat de Schengen s'aprovà la lliure circulació dels ciutadans de la Comunitat Europea, una altra manera de fer caure les fronteres entre els estats membres.

Però en el món es continuen alçant nous murs, se'n mantenen d'antics i, també, formes excloents per accedir, per exemple, a la mateixa Comunitat Europea. Fem nostra la paraula del filòsof Adorno: "L'Art és la darrera platja on es pot criticar i denunciar la lògica actual" i el crit del Maig del 68 francès: "Les murs ont la parole", que parlin els murs. Llavors les parets, els murs s'ompliren de murals conscienciadors.

Aquesta mostra Murs vol fer-se ressò del fet que els humans no interpretem bé les idees d'identitat i diferència. Cal capgirar el nostre món i si la idea de mur hi ha de perviure que sigui com a reflexió respecte al que hem estat de deshumanitzats quan la idea de ciutadania es recolzava en els aspectes agressius, defensius i temorosos. La història humana uns moments es complica i uns altres s'hi donen signes del temps que avança amb actituds de major col·laboració, integradores, receptives cap al pacifisme global. Tant de bo s'avancés cap al desarmament, la desmilitarització i dotar de major eficàcia i autoritat a organismes com l'ONU. Els megalomaníacs paranoics no haurien de poder frenar el curs de la humanització pel seu esperit de conquesta i de venjances. Moltes ciutats posseeixen vestigis dels murs del seu passat. Algunes parts s'han enderrocat per les necessitats de crescuda de les ciutats.

A Girona, concretament, tenim restes de la muralla romana i de la medieval, amb la particularitat que arran de riu la vida l'ha superada fent-hi galeries i finestres, imatge d'haver estat engolit el seu caire defensiu perforant els murs. Aquesta mostra a la Carbonera rau dintre mateix del complex emmurallat de la Girona, ara ciutat oberta.

Fragment de muralla romana a Girona. Foto: Ajuntament de Girona. CRDI (Jordi S. Carrera)