Aquest edifici va acollir, des del segle XVIII i fins als anys 60 del s. XIX, un convent de frares caputxins de Sant Antoni de Pàdua. Els monjos s'hi varen instal·lar quan l'ordre va comprar el que, des del segle XV, havia sigut el casal pairal de la família de la petita noblesa gironina, els Cartellà. Aquesta part corresponia a la planta soterrània de l'antic convent i és anterior a l'any 1762. Fins a finals dels anys seixanta va ser destinada a botiga on s'hi venia carbó. D'aquí n'ha quedat el seu nom popular. Durant la Guerra Civil es va habilitar com a refugi antiaeri. Les seves peculiars característiques constructives ―volta de canó i parets molt gruixudes, excavada en part a la mateixa roca― i la seva situació en van facilitar aquesta funció.
És un espai històric amb un accés independent del MHG per la pujada de Sant Feliu, 2. Un magnífic emplaçament, que permet obrir-lo fora de l'horari d'obertura del Museu. És una sala de pedra d'arquitectura singular, amb volta de canó i una lluerna que dóna una mica de llum natural a l'espai. Està equipada amb un carril de focus central i uns cables paral·lels, de suport expositiu a banda i banda, separats entre ells, d'entre 297 i 320 cm, quedant el més baix a 30 cm de terra.
Apte per a muntatges, però amb un alt grau d'humitat i problemes de filtracions localitzats en alguns punts. És un espai diàfan, exempt de mobiliari i sense cap mena de climatització. No disposa de lavabos.
Adreça: pujada de Sant Feliu, 2
Aforament en seient: 80
Aforament de peu: 100
Superfície: 76 m²
Potència elèctrica: 2 endolls amb 3,68 kW i 1 presa CETAC de 32 A trifàsica
Visita virtual Fitxa tècnica Condicions de cessió Tràmit en línia Tornar