Il s'agit d'une petite sélection de textes littéraires et poétiques qui ont pour objet ou point de départ la maternité, qui l'abordent comme un sujet explicite, ou qui la traitent de manière tacite et latente. La maternité a longtemps été bannie des livres : considérée comme un sujet mineur dans la littérature occidentale et érigée en cliché par des écrivains qui y ont reproduit des schémas patriarcaux, qui l'ont dépeinte comme un argument marginal et sans importance.
Aujourd'hui, la création littéraire féministe tire la maternité de la marge, la présente dans toute sa complexité, brise les tabous, donne la parole aux silences trop ancrés dans la société, accompagne les mères et parle d'elles ; et aussi de celles qui ne le sont pas.
Ella prou la sabia
la parentela que amb el sol tenia:
que cada matinada
per la finestra, a sol ixent badada,
l'astre de foc i ambre
li entrava de ple a ple dintre la cambra,
i ella nua, amb delícia,
s'abandonava a la fulgent carícia.
De tant donar-se a aquestes dolces manyes
va ficar-se-li el sol a les entranyes,
i ben prompte sentia
una ardència dins d'ella que es movia.
«Adéu, la casa meva i els que hi són:
jo prenyada de llum me'n vaig pel món.»
Era el nen que jo havia parit, i estava més indefens ara que aleshores. I aquells dies després que nasqués, quan l'agafava i l'observava, els meus pensaments incloïen la idea que ara tindria algú que em vetllés quan em morís, algú que tindria cura del meu cos un cop morta. En aquells dies, només que hagués somiat que el veuria ensangonat i envoltat de gent que es delia perquè sagnés encara més, hauria xisclat tal com vaig xisclar aleshores, i el crit hauria procedit d'una part de mi que és la meva essència. La resta de mi és només carn i sang i os.
Era petita així, com una nina...
i amb una caroneta més bufona!
Els ulls aclucadets, la boca oberta...
Me la vaig estimar tot de seguida!
Tant que em va fer patir, i no em recava,
no em recava ni gens, pobra menuda
Pobra filla del cor!...
Lluny del pare... i la falç... i aquella... mola...
que no vull... que m'esclafi... cap més... nena...
Va viure el part com un retorn a la realitat brusc i desagradable. En sentir els plors del recent nascut, es va quedar astorada: així doncs, durant tot aquest temps, havia tingut algú a dins.
MARÍA
Dicen que con los hijos se sufre mucho.
YERMA
Mentira. Eso lo dicen las madres débiles, las quejumbrosas. ¿Para qué los tienen? Tener un hijo no es tener un ramo de rosas. Hemos de sufrir para verlos crecer. Yo pienso que se nos va la mitad de nuestra sangre. Pero esto es bueno, sano, hermoso. Cada mujer tiene sangre para cuatro o cinco hijos y cuando no los tienen se les vuelve veneno, como me va a pasar a mí.
La clau és no abaixar mai la guàrdia. No pensar mai que estàs fora de perill. No donar mai per descomptat que el cor dels teus fills batega, que xarrupen la llet, que respiren, que caminen, parlen, somriuen, discuteixen i juguen. No oblidar mai que poden marxar, te'ls poden arrabassar, en un tancar i obrir d'ulls, que poden sortir volant com el borrissol d'un angelet.
Sabent que la majoria de les mares del món gaudeixen de la companyia dels seus fills i veient-me jo, Duoda, allunyada de tu, fill meu Guillem, per això, angoixada i plena de desitjos d'ajudar, t'envio per llegir aquest opuscle meu transcrit per tal que serveixi a la teva formació a la manera d'un espill, alegrant-me que, encara que jo sigui absent físicament, la presència d'aquest llibre et faci reflexionar, quan el llegeixis, la qual cosa cal que facis per mi.
Heura que m'envaeixes el ventre i la follia!
Freu entre el cel i l'aigua, ennuvolat de foc.
T'estimo: sóc la pluja que amara l'enderroc
D'on, tenaç, s'obre un fruit amb colors d'alegria.
(la doctora) Em va lliurar els resultats.
- Resulta que aquest tipus de... embaràs... Les persones que no poden tenir ... que no han tingut fills... resulta que... els símptomes d'embaràs hi son, però sense fetus. Estem d'acord que no està embarassada, oi? Potser podria tornar a visitar algun ginecòleg?
- M'ho rumiaré.
- Vaig sortir al passadís amb una ma sobre el meu ventre lleugerament inflat, impàvida davant els dubtes de l'Akin i la metgessa. Em sentia com un globus, plena d'esperança i d'un fill miraculós. Estava a punt d'aixecar el vol sobre les sales de l'Hospital Wesley Guild.
Sovint les veritats més grosses es revelen en pocs segons, en qüestió de minuts, en el temps que es triga a treure a passejar el gos i tornar a casa. Per segona vegada, en el test d'embaràs va aparèixer la petita ratlla horitzontal, tímida, com la línia rosa i fina entre el cel i el mar que anuncia l'aurora, com el sí acoquinat d'una núvia a l'altar. I ja va estar. El canvi sempre quedaria associat a aquelles imatges circumstancials: no plovia, però havia plogut, l'olor àcida de la salsa de tomàquet que feia tot el pis, la taula a mig parar per als amics. Rere les orelles, tatuades, les estrelles.
Jo vos parli, mare, de les aigües caldes que entelen
els miralls de l'ànima i fan camins i rierades per
tornar a la mar profunda.
Jo vos ami, mare, en la gràcia de mirar i veure'ns
reflectides en qualsevulla de les aigües.
Li dic que la bondat o la maldat són termes relatius davant d'un imperatiu com l'amor de mare. (...) . La pròpia supervivència és una necessitat anterior a les dels fills, en cas contrari no seria possible assegurar-los la vida. Però ella no m'escolta, està convençuda que ha fet alguna cosa malament i que ara la seva filla gran en paga les conseqüències. La seva culpabilitat és anorreadora. Fa dies que no menja i té els llagrimals rendits. Juro per tots els déus no tenir fills, ho juro cent i mil vegades. Ho necessito.
Mare nostra que esteu en el zel
sigui santificat el vostre cony
l'epidural, la llevadora,
vingui a nosaltres el vostre crit
el vostre amor, la vostra força.
Faci's la vostra voluntat al nostre úter
sobre la terra.
El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.
I no permeteu que els fills de puta
avortin l'amor, facin la guerra,
ans deslliureu-nos d'ells
pels segles dels segles,
Vagina.
Anem…
Ajuntament de Girona – Museu d'Història de Girona • Carrer de la Força, 27 - 17004 GIRONA • Tel. 972 222 229 • Avertissement legal