Salellas participa en la celebració dels 20 anys del Centre Jove de Salut

dimecres 4 de juny de 2025

S'ha organitzat una jornada a El Modern per debatre sobre els reptes i futurs de la salut jove

L'alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, ha participat avui en el 20è aniversari del Centre Jove de Salut de Girona. S’ha organitzat una jornada a El Modern per debatre sobre els reptes i futurs de la salut jove. L’acte pretén ser un espai de trobada per compartir reflexions i posar en valor la trajectòria i l’impuls d’aquest equipament situat a la plaça de Sant Pere de la ciutat.

El programa ha arrencat a les 9 h amb la inauguració institucional a càrrec de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, i de la vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica i Serveis Jurídics, Gemma Geis i Carreras. Tot seguit ha tingut lloc la conferència "Salut jove: prevenir avui per evitar la patologia de demà”, a càrrec de la llevadora del Centre Jove de Salut de Girona, Marta Hernández; el director adjunt de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Jordi Baroja; la directora del Programa ASSIR, Cristina Martínez, i la coordinadora de Joventut de l’Ajuntament de Reus, Anna Roig.

Després d’una pausa per esmorzar, es farà la taula rodona “Parlem clar: la salut jove segons el jovent”, una conversa sobre els principals desafiaments en salut juvenil i estratègies per abordar-los des de la veu del jovent. Hi participaran diferents joves ateses/os per l’equipament gironí. Tancarà l’acte del matí la regidora de Salut i Benestar Emocional, Sílvia Bosch Agustí.

El programa clourà a la tarda amb una sessió de cinefòrum. Es projectarà la pel·lícula Les vides de la Grace, de Destin Cretton, un film que aborda temes clau en salut juvenil.

L’evolució del Centre Jove de Salut

El Centre Jove de Salut de Girona atén anualment una mitjana de 475 joves i porta a terme 1.306 visites individuals. Concretament, el 2024, es van atendre 444 persones usuàries, de les quals un 73,8% eren noies i un 26,2%, nois. Pel que fa al tipus de servei, 262 joves van rebre una atenció psicològica i emocional i 245, una atenció a la salut afectiva i sexual. La resta van rebre els dos tipus de servei.

En aquests 20 anys, l’equipament ha passat de ser un projecte de base a un servei referent en l’atenció integral a les persones joves. Els inicis del Centre Jove de Salut es van fonamentar en una estructura col·laborativa que combinava diversos convenis amb entitats i institucions sanitàries. Concretament, es comptava amb el suport econòmic del Departament de Salut i de Dipsalut, així com acords amb l’Institut Català de la Salut (ICS), que aportava hores de llevadora, material mèdic i proves diagnòstiques, i amb l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), que facilitava l’atenció ginecològica a través de professionals especialitzades. En aquella etapa, el servei estava principalment orientat a consultes relacionades amb la salut sexual i reproductiva, amb una clara sobrerrepresentació d’usos per part de noies i una presència molt menor de nois. També cal destacar que l’equip professional era més reduït i amb menys estabilitat.

Actualment, el centre ha esdevingut un servei plenament consolidat dins l’estructura municipal, finançat gairebé íntegrament amb pressupost propi de l’Ajuntament de Girona, amb l’excepció de l’aportació sostinguda de Dipsalut, que es manté des de fa vint anys. El servei ha evolucionat cap a una atenció multidimensional que equipara la importància de la salut sexual amb la del benestar emocional i la prevenció de les addiccions. Aquesta ampliació d’enfocament ha anat acompanyada d’un increment en l’ús del servei per part dels nois, així com d’un creixement i estabilització de l’equip professional, que avui dia treballa de manera coordinada per oferir una atenció més integral i inclusiva.

A més, el centre ha fet un pas endavant important en el seu compromís amb la diversitat i la igualtat, desenvolupant una atenció específica per a persones LGTBI i col·lectius especialment vulnerabilitzats, com ara persones amb trastorns de l’espectre autista (TEA), persones amb discapacitat intel·lectual o joves que han patit situacions d’abús sexual. Aquest canvi reflecteix una mirada bio-psico-social cada vegada més transversal, orientada a garantir els drets i el benestar de totes les persones joves del territori.