La primera referència documental coneguda sobre el municipi o comunitat d'habitants de Girona és de 1190, però el govern municipal regit pels jurats no va prendre forma fins el 1284. El Consell General dels jurats, presidit pel batlle o representant del rei, escollia sis prohoms que constituïen l'òrgan de govern col·legiat de la Universitat de Girona, l'actual Ajuntament.
El 25 de gener de 1284 el rei Pere II concedia a la ciutat de Girona la facultat d'autogovernar-se. La concessió es feia a través de l'anomenat Privilegi d'en Provençal, o d'en Prohensal –nom del ciutadà que el reclamà o recollí. Aquest document es pot considerar l'acta fundacional de l'administració municipal de Girona.
El privilegi regulava, en vint-i-un capítols, diversos aspectes del govern urbà, com són l'organització política, la fiscalitat, l'economia, l'urbanisme, la defensa, l'organització jurídica i la comunitat jueva. I en el capítol XXè autoritzava l'elecció anual de sis prohoms per a governar la ciutat, els quals haurien de representar els diferents estaments o mans. A partir del 1309 aquests prohoms van ser anomenats jurats. Aquest govern local, que adquirí noves competències al llarg dels segles XIV i XV, es va mantenir subordinat als delegats reials (veguer i batlle).
Altres ciutats catalanes reberen privilegis similars durant els segles XII i XIII; d'aquesta manera, assegurant-se el suport dels habitants de la ciutat, la monarquia reforçava el seu poder enfront els senyors feudals i obtenia nous ingressos per a finançar les seves polítiques d'expansió per la Mediterrània.
Després de 1714 la reforma borbònica suposà l'equiparació de l'administració municipal catalana a la dels municipis espanyols: els jurats van ser substituïts pels regidors, el batlle pel corregidor o alcalde major, i la denominació d'universitat, per la d'ajuntament.
Podeu trobar tota la informació referent a la institució de l'Ajuntament de Girona, la seva bandera i escut, la casa de la ciutat, i honors i distincions que ha atorgat, al web municipal.
Més informació