Premis Literaris de Girona - Prudenci Bertrana 2023

19/09/23

Autoritats, patrons de la Fundació, gironines i gironins.

Bona nit a totes i tots en aquests 56è Premis Literaris de la ciutat de Girona. És un plaer i un orgull per a la nostra ciutat un esdeveniment que és també de país i que a més a més connecta la literatura i la llengua catalanes amb el passat de resistència, a finals del 60 del segle passat es vivia encara en ple Franquisme, el present de perseverança, aquí no es rendeix ningú i la ploma i la llengua continuen intactes, i el futur d'esperança, la de comptar amb un Estat i un context on la nostra llengua i la nostra literatura puguin brillar amb tot l'esplendor que es mereixen.

En aquests discursos se'ns demana la brevetat. Procuraré complir. I per fer-ho, he decidit que parlaré a partir de 4 veus que en algun moment han guanyat el Premi Bertrana. La de Biel Mesquida, guanyador del Bertrana, l'any 1973, que ens deia clarament en una entrevista a Núvol: "La llengua és el fang del pensament", el fang que modelem i que ens permet construir un imaginari, una vida, uns objectius, l'amor o l'amistat i que nosaltres, com Mesquida, des d'un altre indret dels Països Catalans reivindiquem fer-ho en llengua catalana, la nostra estimada llengua que no deixarem ni que ens furtin, ni que ens prohibeixin.. Malgrat els pesi, i avui ho hem tornat a veure, som i serem aquí. N'hi ha que no l'acceptarà mai i n'hi ha que l'accepten només perquè els permet mantenir el poder, però nosaltres seguirem ara i sempre. I aquí prenc les paraules de Manuel de Pedrolo, guanyador en la primera edició, qui deixà dit, amb orgull i claredat que: "Ningú no pot dir amb un mínim de lògica i de sentit comú que respecta, admira o estima la llengua catalana i vol que sobrevisqui (...) si al mateix temps no fa tot el que cal perquè aquesta llengua vegi el restabliment de totes les seves prerrogatives." Això és precisament el que fa la Fundació Prudenci Bertrana, el que vol fer l'Ajuntament d'aquesta ciutat, portar la nostra estimada llengua a tots els racons, pensar-la i defensar-la en cada acció i fer-ho en un marc de nació sencera, de Països Catalans.

Avui som aquí per reivindicar una llengua i una literatura catalanes fortes en un país que evidentment vol la seva llibertat. Farts d'amenaces i impugnacions, clamem llibertat i creativitat. I reivindiquem l'art de la paraula, de la conversa, de les històries, de la poesia i també de com totes aquestes arts ens han acompanyat des de fa segles, habitualment, malgrat ser silenciades, a través de la veu de les àvies i les mares. I per això hem de celebrar que en els últims anys, la literatura ja sigui un espai on les dones tenen espai i el reivindiquen. Tanmateix, i com deia la Sílvia Soler i Guasch, premiada l'any 2008: "Jo crec que sobre el món de la literatura continua pesant el gran problema del patriarcat universal, que és que quan un home és escriptor, es tanca al seu despatx a casa seva, tot el món es para i ell escriu. I les dones, quan escrivim, posem una rentadora, piquem a la porta del nen, anem a comprar..., i això crec que encara és així." Queda, doncs, molta feina a fer. Per trencar tabús i silencis. Alguns no els volen trencar i alguns altres ho fan per formalitat.

Així i tot, la vindicació de la veu de les dones i la vindicació de la veu en llengua catalana, doncs, són elements a posar sobre la taula, a parlar-ne, a assumir els reptes i les necessitats que com administracions hem d'assumir.Perquè, en definitiva, i recordant la també guanyadora Maria Mercè Marçal, "Ser dona i tenir una llengua en situació precària són dues coses que s'assemblen molt. La situació de la llengua em serveix de metàfora per parlar de la dona. Des de fora hi ha la mateixa incomprensió. A Madrid no entenen el problema del català de la mateixa manera que alguns homes no entenen les reivindicacions feministes d'avui. Formalment són situacions resoltes, però a la pràctica és una altra història."

Enhorabona, doncs, a tots els premiats i premiades. Gaudim tots i totes d'aquesta festa i sobretot no deixem mai de reivindicar tot allò que encara queda per fer. Per la llengua, per la cultura, per la igualtat, per Girona, per Catalunya i pels Països Catalans.

Lluc Salellas i Vilar, alcalde de Girona

Tornar