Miquel Santaló i Parvorell

Partit: ERC / Legislatura: 1931-1934

Miquel Santaló i Parvorell va ser el primer alcalde de la Girona de la Segona República. Nascut a Vilaür l'any 1887, va ser un destacat pedagog, geògraf i polític republicà. Després d'un intensos anys de joventut i de formació, va aconseguir una plaça de professor a l'Escola Normal de Girona. Inquiet, actiu i dinàmic, va començar a fer diverses contribucions en matèria pedagògica, ja fos en forma de conferències o publicant els primers llibres, sempre amb esperit renovador. L'any 1919 va ser un dels fundadors del Grup Excursionista i Esportiu Gironí. Durant aquests anys es va presentar com a candidat republicà-socialista en dues eleccions generals, sense sortir elegit. En canvi, l'any 1923 sí que va ser designat diputat de la Mancomunitat de Catalunya, una institució llavors limitada per la política dictatorial de Primo de Rivera.

Impulsor d'Esquerra Republicana de Catalunya, va ser l'encarregat de proclamar la República a la ciutat de Girona. I és que va ser el candidat més votat en les eleccions municipals celebrades el dia 14 d'abril, fet que li va merèixer una alcaldia, la gironina, que ocupà fins al 1933, quan presentà la renúncia al càrrec en ser nomenat ministre a Madrid. La seva actuació política, però, va transcendir de llarg l'àmbit municipal. El maig de 1931 va ser nomenat conseller adjunt del Govern provisional de la Generalitat; el juny de 1931 va ser escollit per formar part de les Corts Constituents de la República espanyola i, un cop constituïdes, en fou diputat; l'any 1933 va ser elegit ministre de Comunicacions i, entre finals de 1933 i principis de 1934, a més de ser reelegit diputat, va ocupar el càrrec de conseller delegat del govern de la Generalitat i també la conselleria de Finances. La seva participació en els fets del Sis d'Octubre gironins suposaren un parèntesi en la seva trajectòria política. Va ser empresonat i finalment, l'any 1935, absolt. Un cop alliberat, va reprendre la labor política com a diputat, càrrec que ocupà durant tot el període de la Guerra Civil.

La derrota republicana l'obligà a exiliar-se, primer a França i després a Mèxic. Tanmateix, no va abandonar el seu compromís polític i va participar en diverses iniciatives per reorganitzar les institucions espanyoles i catalanes a l'exili. Mentrestant, treballava per una editorial. Va morir l'any 1962.