Calla, Judit, calla

Un espai que vol ser llar és habitat per una jove amb cor d’infant que no vol consumir-se entre les parets de la fàbrica tèxtil on treballa. És habitat per l’esperit d’algú que s’hi ha quedat atrapat sense cap altra forma de comunicar-se que les notes que fa sonar. És compartit per un gos, potser imaginari, potser no, això només ho sap la Judit.

La Judit, aquesta jove de cor fort, es planteja si altres realitats són possibles en una vida que no la deixa sentir-se lliure. Podrà generar una transformació radical en la seva vida? Podrà canviar el sistema que la fa girar? Calla, Judit, calla és un diàleg, un enfrontament entre la paraula i la música que l’acompanya, l’acarona, l’alça, l’empeny i la pertorba.