Un cos sense talent

El punt de partida d'Un cos sense talent gira entorn de la precarietat dels cossos i de les relacions que s'estableixen entre la vida i el treball en una societat capitalista. La figura estètica i política de l'artista és l'epicentre de la proposta. La seva condició socioeconòmica és el paradigma de la productivitat dels cossos i de la fragilitat individual davant del món. Ens interessen les contradiccions que l'habiten i com en ell es barregen les nocions d'art, cultura, oci, treball.

Ens volem interrogar en aquesta investigació sobre quina és la funció de l'art en la societat contemporània i les tensions que es generen en aquesta convivència. Imaginem la peça com una genealogia espiritual i material de l'ofici de l'artista que travessa l'imaginari col·lectiu de forma simbòlica a partir d'una situació. Aquesta situació dramàtica gira entorn de l'univers poètic del titellaire de carrer, una identitat que ha representat històricament la combinació entre art i precarietat. Una personalitat lligada a l'esperit del "Do it yourself" i al saber popular. Un ofici encunyat per pobres, una disciplina artística minoritària i menyspreada. Un saber fer que ha perdurat en el temps de forma heterodoxa i anàrquica. Un art que té més a veure amb la supervivència davant les condicions materials que amb la genuïnitat artística.