Verecundia

Alipori va ser, des del principi, una excusa per mirar de cara la vergonya -la pròpia i la dels altres- per explorar què és realment el ridícul i qui decideix què fa vergonya i què no. Ens interessa aquest lloc incòmode, on el cos es retreu, on la mirada externa pesa més que la pròpia veu. I és precisament allà on comença el joc: exposar-nos, desafiar allò que s'espera, trencar la incomoditat compartida i transformar-la en llenguatge escènic.

Verecundia és una peça que parla de la vergonya i el ridícul a través de tres cossos femenins. Partim de situacions quotidianes que tothom ha viscut en algun moment, però també arribem al lloc més íntim i vulnerable: l'absència de la figura paterna, ja sigui per mort o per manca.

A mesura que investigàvem què ens feia vergonya de veritat, vam descobrir que una de les ferides comunes més profundes era precisament aquesta absència. I des d'aquí neix un joc escènic entre nosaltres i el públic: un espai d'exposició màxima, on ens despullem emocionalment, però també un espai d'incomoditat compartida, on la vergonya traspua, travessa parets i cossos, i ja no sabem si és nostra o de qui mira.