És un espectacle de clown i trapezi wàshington.
Hi ha un escenari delimitat i perillós amb un encarregat de vigilar que ningú hi entri ni toqui res. Fins i tot ell mateix hi té l’entrada prohibida.
Cordes, politges, més de 130kg de bombones de gas, un trapezi wàshington, una estructura de 7,20m d’altura i la tècnica de slapstik (l’art de l’accident) fan ensopegar el pes del seu cos i caure dins l’engranatge.
Aquí començaran els seus equilibris dins un sistema que està en equilibri i desequilibri amb la intenció de corregir totes les pífies. La seva voluntat modesta de tornar a deixar les coses tal i com estaven és tan gran com la seva poca traça. Sort que podrà comptar amb la destresa i valentia del públic.
El moment present pot arribar a ser molt absurd, però sovint ho volem amagar, ens fa vergonya posar-nos en evidència. Aquest espectacle posa a la llum aquests petits moments d’estupidesa que tots hem sentit i viscut (més o menys sovint), d’alguna manera això també ens fa humans.
La Júlia Clarà Badosa codirigeix des de l’inici aquest sistema des de l’exterior. Amb el seu rol de co-creadora va construint i modelant la peça.
Any acompanyament 2025
Co-direcció i dramatúrgia Júlia Clarà Badosa i Andreu Casadellà
Interpetació Andreu Casadellà
Tècnica Pep Arumí
Assessorament slapstik Élise Ouvrier Buffet
Distribució Gala Producciones