Posada en escena del text de Max Porter "El dol és aquella cosa amb ales" (Grief is that thing whth feathers).
"Aquesta és una carta d'amor al dolor indescriptible i a la formidable bellesa del mon. La vida és fosca. La vida és curiosa. Aquesta és una carta d'amor a la meva família, als vius i als morts. És una carta d'amor a la poesia, als contes infantils, a les faules, als mites, als assaigs i obres de teatre. A llegir de tot i lliurement, a reimaginar i reinventar allò que hem llegit. A rugir per la biblioteca com un corb gegant i borratxo, grallant, empassant, cridant i xisclant. És un missatge a mi mateix: no deixis que ningú t'expliqui com s'ha de llegir. No deixis que ningú t'expliqui com s'ha de fer un dol. No facis cas del camí recte, de la línia vertical. Vagabundeja, indaga d'un cantó a l'altre, enred'at...
Tot és inacabat." Max Porter.
Any acompanyament 2025
Acompanyament artístic Pablo Molinero (Cia. Los Corderos)
Creació i interpretació Jaume Madaula
Dramatúrgia Prisca Villa
Direcció Pablo Molinero
Ajudantia de direcció Aina Rovira
Producció Marina Boada
Escenografia Josep Madaula
Comunicació Marina Planella