Les Fires de Sant Narcís no neixen inicialment com una festa major en el sentit actual, sinó com una fira comercial medieval. Els seus orígens es remunten al segle XIII, en un moment en què les fires eren espais fonamentals per a l'intercanvi de productes, el comerç i les relacions entre la ciutat i el territori. L'any 1283, el rei Pere el Gran va concedir a Girona el privilegi de celebrar una fira durant el mes de novembre, una de les diverses fires que al llarg de l'edat mitjana es van celebrar a la ciutat.
La vinculació directa amb Sant Narcís es consolida a finals del segle XIV. L'any 1399, el rei Martí l'Humà va concedir a Girona el privilegi de celebrar una fira coincidint amb la festivitat del patró de la ciutat. Aquesta concessió constitueix un dels principals antecedents de les actuals Fires de Sant Narcís i evidencia que la celebració del sant ja tenia en aquell moment una important capacitat d'atracció de persones procedents de diferents indrets.
Al llarg dels segles següents, les diferents fires que se celebraven a Girona es van anar concentrant progressivament fins a consolidar-se una gran fira de tardor vinculada a Sant Narcís. L'any 1801, una nova autorització reial va establir la celebració d'una única fira de vuit dies a partir del 29 d'octubre, reforçant definitivament la continuïtat entre l'activitat comercial i les celebracions dedicades al patró de Girona.
Durant bona part de la seva història, per tant, el principal motor de les Fires va ser econòmic i comercial. La ciutat es convertia durant uns dies en punt de trobada de comerciants, pagesos, ramaders, artesans i visitants de les comarques gironines. Amb el pas del temps, però, aquesta dimensió mercantil va començar a conviure amb activitats lúdiques, culturals i festives.
Aquesta transformació es fa especialment visible a partir de la segona meitat del segle XIX. Els programes municipals de Fires conservats des de 1866 mostren com, progressivament, la fira incorpora espectacles, música, activitats cíviques, celebracions religioses, competicions i tota mena de propostes d'entreteniment. Les Fires deixen així de ser únicament un espai d'intercanvi comercial i es converteixen també en un gran esdeveniment ciutadà.
Els cartells de Fires són també un testimoni privilegiat d'aquesta evolució. La documentació gràfica conservada a l'Arxiu Municipal de Girona es remunta a la segona meitat del segle XIX. Els primers cartells tenien una funció essencialment informativa, amb un gran protagonisme de la tipografia i de la programació d'actes. Amb els anys, però, el cartell va adquirir una dimensió artística pròpia. A partir de 1939 es va consolidar l'encàrrec de la imatge de les Fires a artistes de la ciutat i, des de 1957, la imatge del cartell va passar també a identificar la portada del programa oficial.
Al llarg del segle XX aquesta evolució s'intensifica. Les atraccions, les parades i l'activitat firal van anar ocupant diferents espais de la ciutat fins que, l'any 1960, es van traslladar definitivament al parc de la Devesa, que des d'aleshores s'ha convertit en un dels escenaris més emblemàtics de les Fires.
Paral·lelament, la programació festiva va anar incorporant i consolidant manifestacions que avui formen part inseparable de la cultura popular gironina. Les sardanes, els gegants i capgrossos, els castells, el foc, les havaneres, les cercaviles, les barraques o la música popular han anat construint, al llarg de les dècades, un calendari festiu propi i reconeixible.
Especialment a partir de la recuperació democràtica, les Fires van reforçar també la seva dimensió participativa. Les entitats, associacions i col·lectius de la ciutat van adquirir un protagonisme creixent en l'organització i desenvolupament de moltes de les activitats, convertint la festa en un espai de trobada, convivència i expressió col·lectiva.
Així, les Fires de Sant Narcís actuals són el resultat de més de set segles d'evolució. D'una fira comercial medieval han esdevingut la festa major de Girona i un dels principals espais de manifestació de la cultura popular de la ciutat. Una celebració que combina tradició i contemporaneïtat, patrimoni i participació, i que cada tardor transforma els carrers i places de Girona en un gran espai compartit de festa i identitat ciutadana.
Estands de la Fira Agrícola i Comercial (1960). Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Celebració del II Trofeu de Fires organitzat pel Motor Club Girona (1960). Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Atraccions i parades de les Fires situades a la Gran Via de Jaume I (1958). Ajuntament de Girona. CRDI (Josep Buil Mayral)
Gegants i capgrossos de Girona. Ajuntament de Girona. CRDI (Foto Lux)