L'any 2001 Josep Maria Cabané va llegir "Si això és un home" de Primo Levi, llibre testimonial sobre la seva experiència com a supervivent jueu del camp d'extermini d'Auschwitz - Birkenau. Aquella lectura el va marcar i va portar J. M. Cabané a un profund replantejament artístic que va tenir conseqüències estètiques, ètiques i polítiques en la seva obra. Va iniciar una recerca artística sobre la memòria històrica amb una documentació exhaustiva sobre els fets que es van esdevenir i les víctimes de la barbàrie nazi i feixista, sobretot els jueus europeus i els republicans catalans.

En aquest projecte artístic de deu anys de durada, J. M. Cabané ha desenvolupat la seva estratègia pictòrica al voltant del signe cartogràfic i lingüístic, treballant tant a partir de plànols i mapes dels llocs de memòria (camps i guetos) com escrivint el nom de les víctimes als quadres. Emprant la violència com a tècnica artística, esborrant i ratllant aquests signes o esquerdant a cops la superfície de la tela, aquesta destrucció de les imatges ha esdevingut la metàfora visual d'una destrucció històrica que ha marcat Europa i que encara avui ens segueix interpel·lant.

Després de mostrar el seu projecte al Museu Memorial de l'Exili de La Jonquera i a l'Arts Santa Mònica de Barcelona, presentem ara L'esborrament, exposició on es mostren les sèries de plànols sobre els guetos jueus (Theresienstadt i el políptic Guetos I) i els camps de concentració (Lager) i també Els noms, sèrie de pintures feta amb l'escriptura dels noms dels catalans morts als camps nazis.