Micvé

Espai arqueològic	Segona planta
Àmbit	El llegat material

En el judaisme és primordial la purificació ritual. Aquesta es realitza al micvé, on es practica una immersió total del cos, tres vegades seguides, en la cerimònia anomenada "tevilà" Segons la llegenda, un rei grec que governava l'antic Israel va prohibir l'ús de banys rituals públics. Les dones jueves ja no podien fer la tevilà en tots els moments prescrits per la Llei, per tal de poder tenir relacions sexuals amb els seus marits de la manera adequada. D'aquesta manera, el tirà volia evitar que les filles d'Israel procreessin i multipliquessin el seu Poble. Déu, però, va obrar el miracle i, a totes les cases hi van aparèixer dolls d'aigua que servirien per a la purificació ritual de les dones. Aquesta llegenda apareix recollida i il·lustrada a la Miscel·lània d'Hamburg (segle XV).
Al pati del Museu d'Història dels Jueus es poden visitar les restes del micvé que va funcionar des de 1435 fins a 1492. Formava un conjunt tancat al qual s'hi accedia per una porta. L'interior contenia un petit vestíbul, un vestidor enrajolat i la piscina. S'hi baixava salvant el marxapeu connectat a un replà de lloses de pedra i d'aquest es passava probablement a una escala submergida, avui perduda. L'abastiment d'aigua es feia per filtració natural però també per mitjà del dipòsit ubicat en el pati (núm. 7) que recollia l'aigua de pluja i la conduïa al bany.
Les restes del micvé (bany ritual) utilitzat per la comunitat jueva de Girona entre 1435 i 1492 es troben a la segona planta, creuant el pati. La seva localització ha estat possible gràcies a unes excavacions realitzades el febrer de 2014 entorn l'espai de la vella cisterna. Es tracta d'un micvé de dimensions petites que recollia l'aigua de la pluja, que hi arribava a través d'una canalització descoberta durant les excavacions.

Tornar