Judit Luna comenta que el projecte «és un conjunt de fotografies que vaig prendre quan vaig decidir tornar a tenir contacte amb el meu pare. Ell és alcohòlic, i aquesta sèrie d'imatges és una crida a la reflexió sobre les addiccions i la salut mental, amb un focus especial en l'alcoholisme, força present a la nostra societat i l'eix central de la sèrie».
L'autora explica que el títol del projecte fotogràfic fa referència a un escrit que vaig trobar de quan era petita durant aquest retrobament: "Lluna, no ploris, no estiguis trista que ho fas molt bé. Ets molt bonica, no ploris." A més, juga amb un doble sentit: Lluna remet al meu cognom i al del meu pare (Luna), un fet que reforça la dimensió familiar i íntima del projecte. Mitjançant una mirada sensible i respectuosa, l'obra posa en relleu el valor de la fotografia com a instrument de memòria i de construcció de relat, alhora que evita l'estigmatització i promou una lectura oberta i empàtica.

Organitza: INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona. Foto: Judit Luna Minguell