Les ferides que va obrir la retirada del popularment anomenat Negre de Banyoles de l'exposició pública i la seva posterior repatriació encara avui són delicades de tractar, ja sigui entre la família del doctor Alphonse Arcelín -qui l'any 1991 va titllar l'exposició del cos dissecat de «greuge racista»-, les comunitats africanes i afrodescendents establertes al territori català, els moviments activistes antiracistes i implicats en la lluita descolonial, o entre el teixit social i institucional de la municipalitat de Banyoles.

Miguel Ángel Rosales (Jerez de la Frontera, 1964) aborda la història del Negre de Banyoles com una simptomatologia, com un conjunt de manifestacions fantasioses que ha originat l'imaginari colonial de l'home blanc. Des de la seva creació com a obra de la taxidèrmia fins a la repatriació precipitada del cos a un país molt probablement equivocat, el Negre de Banyoles és una gran fabulació que compta pràcticament amb dos-cents anys de durada.

«Diuen que soc. Anatomia d'una fabulació» planteja una cura que actua a través del somni. Documents d'arxiu i testimonis de la lluita per la repatriació entren en tensió, amb aquesta exposició, amb un relat oníric, en el qual la ballarina Yinka Esi Graves (Londres, 1983) anima una reproducció del capgròs del Negre de Banyoles que una companyia de teatre amateur va fer construir l'any 1989. El capgròs somia amb les diferents pells que la història ha adherit post mortem a aquell malaurat humà que entorn de l'any 1830 va caure a les mans del taxidermista Jules Verreaux als voltants de la Ciutat del Cap.

«Llegats en potència» és un cicle d'exposicions del Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona, que entre els anys 2026 i 2027 presenta un seguit de projectes artístics de nova creació basats en casos d'estudi relatius a controvèrsies patrimonials que procedeixen o troben ramificacions a les comarques de Girona.

Activitat vinculada a la celebració del bimil·lenari de la ciutat "Girona, 2.100 anys"