Sara Ouhaddou (Draguignan, França, 1986) interpreta l'oblit de l'Alandalús com un símptoma de les dificultats en què es troba Europa per assimilar la població àrab; tant la que hi habita actualment com la que ho va fer durant pràcticament nou segles. La hipòtesi de treball de l'artista és que, com que no es van conservar registres escrits sobre la comunitat musulmana que es va establir a Girona el segle VIII, cal interrogar els objectes a fi de desenredar les formes interessades de desmemòria i dotar el llegat de l'Alandalús novament de presència.

Un aforisme atribuït a Ali ibn Abi Talib (600 - 661), s'imposa en tota la instal·lació:

//No tot allò que se sap s'ha de dir; no tot el que es diu troba qui ho vol escoltar; no tot el que troba qui ho vol escoltar es diu en el moment oportú; i no tot el que es diu en el moment oportú és necessàriament cert.//

La frase s'ha tallat en grans blocs de fusta, amb què s'emula l'ús decoratiu que la cal·ligrafia cúfica té en l'arquitectura de l'Islam. Les seves lletres apareixen, així mateix, calcinades, en referència al clixé segons el qual la presència musulmana a la Península durant l'edat mitjana es va limitar a la crema de nuclis urbans.

Les lletres també serveixen de suport a un conjunt de reproduccions d'objectes procedents de l'Alandalús i que es custodien a les comarques de Girona. Els objectes donen compte dels intercanvis que, en efecte, es van produir entre els diferents grups de població que van coexistir llargament durant l'edat mitjana. Ouhaddou ho subratlla amb el material i la tècnica que escull per a la seva reproducció, la terrissa negra, de la qual se'n suposa la producció en aquesta regió des de temps del neolític i s'ha potenciat com a part de la identitat cultural.

Activitat vinculada a la celebració del bimil·lenari de la ciutat "Girona, 2.100 anys".