És l'any 1892 i el pintor noruec Edvard Munch recorda en el seu diari la gènesi d'una de les obres d'art més conegudes de la història, El Crit: «Un vespre caminava per un sender, la ciutat era a un costat i el fiord a sota. Em vaig aturar i vaig mirar el fiord: el sol es ponia i els núvols es tornaven de color vermell sang. Vaig sentir un crit que travessava la natura; em semblava que sentia el crit.» El mateix any, el matemàtic francès Henri Poincaré va publicar Els mètodes nous de la mecànica celeste, un llibre que va ser un veritable terratrèmol per als matemàtics de la seva època: Poincaré descobreix que, a llarg termini, els moviments dels cossos celestes no són tan regulars i estables com s'havia pensat fins a aquell moment, sinó que poden ser extremadament imprevisibles, avui dia en diríem «caòtics». En particular, a partir del treball d'en Poincaré sabem que res no ens assegura que un dia la Terra no col·lisionarà amb Mart o Venus. Quina relació hi ha entre la pintura d'en Munch i el llibre d'en Poincaré?

Ho organitza: Casa de Cultura i Càtedra Lluis Santaló d'Aplicacions de la Matemàtica (UdG). Coordinació: Joan Saldaña. Activitat inclosa en el cicle de conferències Contemporàlia / Ciència. Art, atzar, geometria. i Lluís a. Santaló