Exili a Elba ha fet un disc que fuig de modes passatgeres: directe, canyero i amb lletres que diuen coses. No és un disc per seguir sonoritats amables o tendències fàcils. És un disc amb personalitat i un objectiu clar: les cançons són el més important.

Amb "Dolce Vita" (20 de febrer, Satélite K), Exilia Elba torna amb un treball que no s'amaga: ritmes accelerats, distorsió, moments íntims i midtempo que creen contrast i intensitat. Arnau Giordani i Adrien Faure presenten lletres que parlen clar, critiquen, incomoden i emocionen. És un disc per a qui busca música amb missatge i veritat, lluny de les modes i dels sons "recolzats" pel sistema.

Els primers senzills, "No hi havia amor" i "Barcelona", ja mostren aquesta actitud directa i visceral. La incorporació de Nerea Bassart a la bateria i veus aporta força i contundència, convertint cada tema en un impacte sonor que promet un directe intens i inoblidable.

Amb "Dolce Vita", Exili a Elba reafirma la seva identitat com a banda que no es calla, que parla clar i que continua sacsejant l'escena catalana.

Organitza: Ateneu 24 de Juny