Bòlit Mentor 2025/2026

Si el llim, el llot i el fang ens evoquen la terra, allò orgànic i allò que es troba al sòl, l'slime s'escola al títol d'aquesta darrera edició del Bòlit Mentor com si fos totalment aliè a la resta. Com un intrús, com una esquerda, l'slime obre una incongruència des del primer plantejament i ens fa preguntar-nos: Què és això de la matèria? Quins materials provenen de la natura? Què vol dir ser natural? I... d'on venen els materials que considerem artificials? Més enllà, ens força a conèixer la matèria des dels sentits: les mans i el tacte, la vista, l'olfacte, l'oïda o fins i tot el gust poden guiar-nos en aquest camí d'elements que canvien, flueixen i vibren.

Amb una atenció especial a l'acte d'observar la matèria i a l'experimentació directa de processos canviants, "Slime, llim, llot i fang" convida els artistes Martina Rogers Manzano, Agustín Ortiz Herrera i Neus Frigola a aproximar-se a l'art i a l'ofici d'artista des de la consciència d'aquells materials que es transformen, es descomponen i moren, i que fins i tot poden ser reviscuts; ens obliga a revisitar les definicions del que representa una obra d'art acabada, o fins i tot el significat cultural de ser artistes enmig d'una sèrie d'elements que canvien i que mai no clouen les obres d'art. En aquesta proposta, l'agència de l'artista habita una escletxa fluida d'indefinició: la definició d'artista ja no s'entén com algú que controla i modela un material a la seva idea i desig, sinó com algú que transita, conjuntament amb el material, per tot un seguit de canvis que poden, o no, estar alineats amb allò esperat. Per tant, s'obre, en aquesta escletxa, una possibilitat de ser que pertany totalment a l'obra en si i al material. En aquesta exploració, els artistes acompanyen els canvis que no controlen, i entenen que les matèries poden mutar en el procés de convertir-se en obres.

Amb la col·laboració dels instituts Carles Rahola, Santiago Sobrequés i Josep Brugulat