... o la pròpia comèdia. O no, millor la d'una altra. La definició del títol trontolla; a la que s'anota, i deixa de passar volant, s'instal·la i desapareix la seva discreta condició de joc de paraules dit en veu baixa.
Tanta inseguretat és fàcil que faci riure. Potser sí. Però, i si no en fa? Llavors malament, i ja pot ser que ni ara ni més endavant en tingui cap, de gràcia. Ah, però que n'ha de tenir? torna a inquirir aquest dubtar inútil, que bé podria desconcertar però que no porta enlloc.
I, aquesta nota, atrapada en una falta de mínims explicatius, s'aferra a l'exemplaritat més simple, i ho aprofita tot per sentenciar que els embolics són a les ombres el mateix que allò que es resisteix a sortir és a la pedra amb la qual no es para d'ensopegar: veïns irreparables.

Oportunitat única per aproximar-se a l'obra de Mim Juncà i Lídia Masllorens en aquesta mostra plantejada com un joc artístic que apel·la al visitant a participar-hi.

Artistes: Mim Juncà i Lídia Masllorens. Ho coordina: Manel Bayo. Ho organitza: Escola Municipal d'Art (EMA)