Cantaora inquieta, Rocío Márquez desafia els límits del flamenc des de la tradició, l’experimentació i el pensament crític. En el seu últim projecte, Himno vertical, l’artista qüestiona el concepte d’autoria i es posa a l’escolta del dictat interior, com suggeria el poeta Roberto Juarroz. El resultat és una obra radicalment honesta, amb onze peces que beuen de diversos pals flamencs -seguiriya, fandangos, soleá, guajira, buleria, entre d’altres- i amb lletres escrites per ella mateixa, excepte tres poemes de Shakespeare, Juan de la Encina i Schiller. Una ofrena a la creació com a acte vital, una travessa cap a allò desconegut des del cos i la veu.

Rocío Márquez, veu. Pedro Rojas Ogáyar, guitarres. Rocío Márquez i Pedro Rojas, composició musical. Rocío Márquez, amb la col·laboració de Carmen Camacho, autoria de lletres. Javi Mora, so