Videoinstal·lació immersiva que explora les transformacions del bosc després del pas del foc, entès com a força devastadora i regeneradora.
El loop de vídeo es construeix com un organisme en devenir, on la repetició activa mutacions i densifica el temps.
El paisatge visual dialoga amb escultures fetes de fragments de fusta cremada.
Aquests elements apareixen com a vestigis materials d'un trauma ecològic convertit en presència poètica.
La instal·lació convida a un desplaçament lent i atent del cos de l'espectador.
La proximitat activa relacions entre matèria carbonitzada, brots emergents i tensions del capitalocè.
Imatge i objecte es disposen sense jerarquies fixes, en una gramàtica visual experimental.
Post-foc obre un espai de meditació sobre processos de regeneració no humana.
L'ús de restes forestals del territori reforça el vincle amb la sostenibilitat i el context comunitari.
La peça proposa pensar futurs possibles en un paisatge ferit que persisteix a imaginar-se viu.

Realització: Festival INUNDART