Peça sonora nascuda de la col·laboració entre el compositor Alexander Vert i l'artista plàstica Clara Claus.
El projecte arrela en el dol de la Clara després de la mort del seu pare i en la lectura d'una carta de Van Gogh sobre el més enllà. Tots dos artistes comparteixen llavors les seves experiències espirituals i metafísiques vinculades a la pèrdua.
La natura, l'invisible i els signes d'un altre món nodreixen els seus intercanvis.
Durant alguns mesos acumulen enllaços, sons i memos de veu com si fos un gabinet de curiositats immaterials.
Aquests materials esdevenen la matèria primera de la creació.
El text poètic neix d'una escriptura automàtica, murmurada per la Clara, mentre Alexander compon un paisatge sonor fet de sons naturals i electrònics.
Veus i textures sonores s'entrellacen. Junts obren un passatge sensible cap a una frontera fràgil entre el món visible i el més enllà.

Realització: Festival INUNDART