Mapes que no es troben al GPS (es guarden dins d'una bossa) és un recorregut immersiu visual i sonor construït a partir de les veus de les dones que habiten el barri de Pont Major. Els espectadors, convertits en viatgers, no observen el territori des de fora: el travessen des de la intimitat.
El dispositiu central del projecte és un objecte quotidià i profundament simbòlic: la bossa de mà. Cada bossa esdevé una cartografia viva, un contenidor de memòria, origen i desig. A dins no només hi ha objectes sinó fragments de vida, relats íntims, silencis, arrels i projeccions de futur. Obrir una bossa és obrir una història; seguir-ne el contingut és traçar un mapa de l'ànima.
El recorregut es construeix a partir de l'atzar: cada viatger rep una bossa diferent, i amb ella, una veu, una trajectòria, una manera d'habitar el barri i el món. Però l'atzar no és mai neutre. La sincronicitat apareix, subtilment, quan la història trobada dialoga amb qui l'escolta, activant una experiència sensorial i emocional única, amb certs tocs d'humor i complicitat.

Realització: Festival INUNDART