Sempre vaig considerar la pintura de Michèle Vert- Nibet com el mirall de dos mons, el francès i el català. No pas perquè viu al Pertús, però més aviat perquè té com a punts de referència el Paris de les vanguàrdies i la Barcelona de la modernitat. És clar que el lloc on va néixer i viu, ha tingut una influència profunda en el seu treball. « Som els fills del nostre paisatge » deia Lawrence Durrell?

El seu món vital i el més profund del seu món artístic banyent en el seu entorn. Fins m'atreviré a dir que la seva obra ens presenta una visió i filosòfica i plàstica del paisatge. La seva mirada d'una espontaneïtat natural parteix d'una realitat contemplada, viscuda, profunditzada, immersa al fons de les zones desconegudes de l'ésser. Però en la seva obra hi ha una característica essencial: es presenta en una fenomenologia invertida, on pensaríem que l'opció estètica, vista o idea, és a l'origen de l'obra, és totalment el contrari. La respiració poètica de l'artista fa que lo que veu o sent encaixa amb el seu estat, lo que posa en marxa les seves creacions. L'inici essent sempre la seva pròpia vibració poètica, el que la porta també a un altre terreny creatiu, el de la poesia, o en un idioma exquisit, s'expressa, com a dins de la seva pintura amb una misteriosa i profunda autenticitat.

Daniel Giralt Miracle, Crític i historiador d'art.

Organitza: Amics del Museu d'Art de Girona. Col·labora: Cambra de la Propietat Urbana de Girona. Inauguració: dimecres 4 de març a les 19h. Horari: De dl. a dv. de 16:00h a 19h i dissabtes de 11:00 a 13h