Si hi ha un lloc en una ciutat on conflueix la intimitat de vides paral·leles és, sens dubte, un celobert. Des d'aquest espai de trobada involuntària, entre roba estesa i finestres opaques, l'indie-pop de Celobert explora un univers narratiu format per històries compartides per diferents generacions.

Després de l'àlbum Llum (2024) i l'EP Ombres (2025), que acumulen 200.000 reproduccions en plataformes digitals, Celobert enceten amb Pólvora una nova etapa. La cançó, que surt del seu pas pel concurs Sona9, és un punt i a part abans del llançament de Xamfrà (primavera de 2026), el primer de 3 EPs que conformaran el seu segon àlbum d'estudi (inicis de 2027).

En aquest nou treball, el grup ens obre la porta a un Celobert més terrenal i costumista. Cançons madures i sinceres, emmarcades en aquest espai on trobarem nius d'orenetes, parelles arrelades i relats quotidians. Però també dubtes sobre l'entrada a la vida adulta i la incertesa d'una generació que viu en un món que es transforma. Celobert continuen abraçant el pop-folk que els ha caracteritzat fins ara i que els ha dut a fer una quarantena de concerts arreu de Catalunya en l'últim any i mig, sense renunciar a les guitarres rockeres o a l'experimentació amb sons més electrònics. Navegant entre La Ludwig Band i Bon Iver, Oques Grasses o Mercè Rodoreda, volen fer estandard de la música en català, que voldrien que sonés a través de les finestres de tots els celoberts del territori.