Les fonts del poder són diverses i van des del consens a la imposició. Els mecanismes que legitimen el poder poden ser de moltes menes i sovint no s’acaba de veure on acaba la raó i on comencen la superstició o la creença. D’altra banda, el poder necessita escenaris i símbols, perquè té un vessant dramatúrgic incontestable. Finalment, la mecànica del poder implica obediència, promesa, administració, tot un seguit d’engranatges que el fan possible i, alhora, susceptible de ser impugnat de manera recurrent.

Conferència a càrrec de Júlia Ojeda, investigadora i crítica literària catalana. El seu àmbit de recerca són els imaginaris de la precarietat en el context post-crisi dins de la narrativa catalana contemporània.

Ho organitza: Casa de Cultura i Escola Municipal d'Humanitats